El Foraster

Han hagut de passar nou temporades i més de cent programes perquè Quim Masferrer, el Foraster, visiti la Catalunya Nord. En tots aquests anys d’emissió exitosa d’un dels programes estrella de TV3, només un cop havia sortit de les actuals fronteres administratives que delimiten Catalunya per visitar Sant Julià de Lòria, a Andorra. El dilluns en Quim va anar a Prada de Conflent, bastió per antonomàsia de la catalanitat. Pompeu Fabra hi reposa eternament, allà s’hi fa la Universitat Catalana d’Estiu i el monestir de Sant Miquel de Cuixà, joia del romànic patri, hi és a tocar. Sorprèn, o no, que no hi hagin anat abans. L’actual frontera que esberla Catalunya ha fet que molts catalans ignorin que el seu país es perllonga més enllà de la Jonquera i el Pertús. Aquesta frontera és una membrana insalvable, poc permeable i desnaturalitzadora que convé combatre des de múltiples fronts, com l’educació a les escoles, instituts i universitats, o des de les pantalles de televisió. Fa mandra i és enutjós haver de recordar que si TV3 vol ser la televisió nacional de Catalunya, no pot prescindir de la llesqueta del septentrió de la que parla el periodista Aleix Renyé, un lleidatà de la Bordeta que hi viu refugiat des del 1981. Perquè el nivell d’empanada mental que portem és terrible i global. Fixin-s’hi: el mateix dia en què la nostra emetia el capítol d’El Foraster a Prada, la Casa de la Generalitat de Perpinyà enviava la felicitació de Nadal només en francès i obviava la llengua catalana, una badada que van haver de corregir al cap d’unes poques hores. I per reblar-ho, el mateix dilluns, el canal Arte.fr penjava una animació per explicar que el “caga tió” (!!!) és una tradició pròpia “dans le nord de l’Espagne”. Les fronteres exerceixen, manen, i desinformen. I a TV3, una de freda i una de calenta, perquè mentre els d’El Foraster se’n van a Prada, Ricard Ustrell porta al seu programa, dia sí, dia també, referents de la cultura espanyola com Belén Esteban o Alaska, la quota per compensar vel·leïtats nacionalistes, com si portar aquestes damisel·les no fos nacionalista. Ho justificaran dient que és la realitat plural d’un país que s’ha de reflectir, però una televisió pública nacional ha d’apostar, precisament, per una postura territorial coherent i deixar-se d’esquizofrènies.