Todo por la patria

Recordo viatges en cotxe amb els pares, de petit, i allò d’anar mirant per la finestreta. Molts cops, al bell mig d’un poble qualsevol, topàvem amb algun casalot que a la façana tenia unes lletres de ferro negres, severes i austeres, on es llegia “Todo por la patria”. Quan els pares van explicar-me, a la seva manera i amb filtres gruixuts, el significat de la sentència, cada cop que tornava a topar-me amb una casa d’aquelles em feia la mateixa pregunta: què serien capaços de fer els que allà hi vivien? La imaginació mirava de trobar respostes i els resultats de la cerca eren fantasiosos i innocents, els propis d’un nen que no podia intuir l’abast d’aquell “Todo”. Vaig començar a veure per on anaven els trets quan, gairebé simultàniament, descobria que hi havia uns altres que en aquelles cases hi posaven bombes i les feien saltar pels aires a bocins. Sigui com vulgui, m’ha costat molt adonar-me’n fins on arriba el “Todo” d’aquella frase de les façanes, però els anys del procés m’han permès fer-me’n una idea molt més aproximada: càrregues policials desproporcionades, ulls buidats, abusos, proves i informes falsos, agressions a periodistes, mentides en seu judicial o al congrés, instal·lació de software espia (Pegasus), etcètera. Ho va deixar ben clar l’exnúmero dos de la Policia Nacional en una comissió d’investigació del congrés sobre la guerra bruta contra l’independentisme, en què va dir que seria capaç de “todo por España”. I va reblar-ho amb un “Todo es todo”. Aquesta contundència s’ha tornat mesurable amb l’emissió a TV3 del documental sobre policies nacionals espanyols infiltrats en moviments socials. Una agent mallorquina ens ha fet descobrir que “Todo” vol dir, fins i tot, obrir-se de cames i mantenir una relació sentimental de tres anys amb un activista social i independentista de Girona. I hem vist un agent ficar-se al llit de vuit activistes de Barcelona perquè era l’única manera, segur, d’obtenir determinada informació. El ministre Grande-Marlaska ha hagut de sortir a defensar les missions sexuals d’aquests policies i afirmar que “Todo” s’ha fet dins l’estricta legalitat. Potser ens ho creuríem si no fos perquè ell, ai las, és el culpable que Espanya hagi rebut set condemnes, set, del Tribunal Europeu dels Drets Humans per no investigar tortures.