Cau el patrimoni
Ha tornat a passar. En poc temps han estat diversos els cops que el patrimoni historicoartístic gestionat per algun ajuntament de la demarcació de Lleida ha patit un incident greu. Ho hem vist amb la creu de terme d’Almenar, la casa del president Macià a Vallmanya, el Museu de Cervera, o amb la portalada medieval de l’església de Bovera. En tots els casos, l’ajuntament de torn ha comès un acte de negligència que ha comportat afectacions a aquests elements del nostre patrimoni que no només són dels pobles on s’ubiquen, sinó que ens pertanyen a tots. Es dona la circumstància que els béns esmentats, d’una manera o una altra, eren protegits per la legislació vigent, cosa que vol dir que aquests ajuntaments han fet cas omís de la llei i no han complert amb les atribucions que tenen assignades com a garants i custodis d’aquest patrimoni. S’ha sumat a la festa dels despropòsits l’Ajuntament de Lleida, que en pocs dies ha vist com es desprenia un pany de la muralla que envolta la Seu Vella i, simultàniament, com s’ensorrava part de la torre de telegrafia òptica del tossal de Moradilla, un element patrimonial ben singular, referent visual absolut per tots aquells que tornen a casa des de Barcelona. El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià portava temps advertint que la torre corria perill, però l’Ajuntament de Lleida va fer-se el sord. És un exemple palmari, un més, de desídia, incompetència i irresponsabilitat, ja que la Paeria va declarar-la Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001. S’està demostrant que moltes d’aquestes declaracions dels ajuntaments, a la pràctica, no serveixen per a res, perquè després els consistoris no entomen els deures de conservació i manteniment perquè els edificis no caiguin a bocins. La conservació preventiva del patrimoni arquitectònic és fonamental per poder evitar disgustos i restauracions costoses. Vindria a ser com quan anem al dentista a fer-nos una neteja de les dents per prevenir mals majors, perquè si les descuidem, després venen les pròtesis i les factures elevades. Una cosa, senyors polítics. Els monuments no cauen per mala sort, casualitat o per fer-los la guitza a vostès. En el 100% dels casos cauen perquè els responsables, normalment polítics, no han fet el manteniment que calia. Deixin-se de romanços, i facin el que toca.
