Quadres lletjos
M’obsessiona i és per deformació professional. Quan arribo a un lloc, ja sigui casa d’algú, una consulta mèdica, un despatx d’advocats o un restaurant, em fixo en el tipus de mobiliari, la disposició de la decoració i, si n’hi ha, en els quadres de les parets. Sobre això últim podria fer-se una tesi doctoral al voltant no només de la cosa artística, sinó de la psicologia humana i del mal gust. Perquè és el que predomina, amb excepcions honroses i migrades. Els éssers humans tenim un problema greu amb aquest tema, ja que podem desenvolupar un cert sentit estètic per combinar coses en un espai, però quan arriba l’hora d’escollir els quadres, massa sovint, fracassem amb estrèpit. Ni tenint tots els diners del món ho resolem satisfactòriament, perquè el mal gust és el més democràtic de tots els gustos i no entén de classes socials. Com pot ser que un cirurgià maxil·lofacial, amb aquella precisió que ostenta a les mans, sigui incapaç d’adonar-se que no pot penjar a la consulta els quadres de la tieta de Camprodon? A què és deguda la insolvència d’un advocat per reconèixer l’harmonia d’una pintura quan és el més destre construint argumentacions jurídiques? Perquè tothom té habilitats i mancances. La situació es torna preocupant quan parlem de restaurants i, especialment, d’aquells que s’hi esforcen per oferir una experiència al comensal. A banda de cruspir-nos unes esferificacions d’esperma de conill, potser trobem a taula una vaixella de pisa blava feta per una vídua d’Ais de Provença, o uns ganivets forjats per un paio de Solingen que té sis dits a la mà esquerra. Naturalment, a la carta de vins no hi mancaran caldos a 300 € l’ampolla, que seran servits sense tacar unes estovalles de fil triades amb cura i amb una murga notable del sommelier sobre sòls calcaris i vinyes en alçada. Per desgràcia, tota aquesta concentració estètica pel que succeeix a taula acaba oblidant el que ocorre a les parets, on es pengen uns quadres esfereïdors comprats a qualsevol botiga de mobles o al veí de la cosina del cambrer, que era caixer d’un banc i ara pinta. Què podem fer davant aquests atemptats contra la civilitat? Cal preguntar d’on han sortit els quadres, fer avergonyir al responsable d’aquella incoherència i, si s’escau, demanar un descompte quan arribi la factura del dinar.
