On vas, Montoya?

El Montoya més famós d’Espanya era el de l’acudit, aquell home que, als peus del llit de mort de l’amic estimat, va fugir cames ajudeu-me quan va veure que el moribund demanava a Vicente que li fes un petó “en la frente” i a un altre bon amic, Alfredo, que li fes un petó “en los dedos”. Ara ha emergit un altre Montoya estel·lar, un cunyat de gimnàs tatuat, loquaç i guarromàntic (així s’autodefineix) que sembla extret d’un acudit d’andalusos. Ho ha fet en un reality, un d’aquells experiments sociològics que et giren el cervell de l’inrevés, La isla de las tentaciones. S’emet a Telecinco, és clar. Agafen cinc parelles, els porten a una illa paradisíaca, separen noies i nois, i els posen a conviure amb serps amb forma humana que han d’aconseguir que pequin. És un sidral fenomenal perquè les misèries i debilitats apareixen de forma descarnada. Els adulteris es mostren amb tot luxe de detalls, via vídeo, a la persona afectada, a la qual li veiem créixer les banyes en directe. Llàgrimes, crits punyents i udols de dolor combinats amb interrogatoris de la presentadora Sandra Barneda, que extreu les emocions i exabruptes dels concursants de dins les seves entranyes remogudes. L’ínclit Montoya havia remenat la cua amb una noia, i la seva xicota, l’Anita, per venjança, va fer el mateix amb un manso. L’espectacle que va muntar el Montoya quan li mostraven les imatges va ser corferidor. A mig camí entre els Morancos i una d’aquelles dones que cobraven per plorar als enterraments, de sobte, Montoya va començar a córrer platja amunt mentre gemegava, cridava i es dirigia cap a la casa on l’Anita, en directe, feia pràctiques de teto.

Sandra Barneda el perseguia mentre deia “Montoya! Montoya, vuelve! ¿Dónde vas, Montoya?”. Un deu per al realitzador que, mentre Montoya corria i perseguia el destí i la tragèdia, punxava càmeres en moviment a la manera d’El projecte de la bruixa de Blair (1999), per generar angoixa; i les combinava amb imatges en què Montoya, en plena correguda, cridava “Me estás rebentando por dentro”, mentre Anita i el manso materialitzaven un altre tipus de correguda. S’establia un vincle semàntic deliciós entre plans successius. No disposo d’espai per descriure les meravelles que s’han vist en la resta de gales del programa. Facin-se un favor i no s’ho perdin.