El món als 15 anys de l’11-S

Avui es compleixen 15 anys dels atemptats d’Al-Qaeda contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon estavellant-hi tres avions segrestats. Van causar més de 3.000 morts, xifra que encara podria haver estat més alta si els passatgers d’un quart avió segrestat no haguessin avortat una altra acció similar, en una acció heroica que van pagar amb la seua vida a l’estavellar-se l’aparell en camp obert. Aquest brutal atac terrorista ha marcat un abans i un després en les relacions internacionals, en l’equilibri entre seguretat i drets fonamentals i en l’estratègia dels islamistes radicals. Pel que fa al primer, els Estats Units, amb George W. Bush al capdavant, va reaccionar amb la invasió de l’Afganistan, on Al-Qaeda tenia les seues bases, i posteriorment amb la de l’Iraq, utilitzant proves falses sobre el suposat armament que tenia el règim de Saddam Hussein, en un muntatge subscrit pels governs de Blair i Aznar al Regne Unit i Espanya. El resultat final, conjuntament amb la guerra civil a Síria, ha estat l’aparició de l’autodenominat Estat Islàmic, que impulsa el terrorisme contra Occident i imposa l’islamisme més radical a tot el que es troba al seu territori. Paral·lelament, en matèria de seguretat, tant els EUA com la majoria dels països occidentals han imposat mesures restrictives pel que fa a drets com ara la privacitat, la presumpció d’innocència, la informació o la llibertat de moviment, entre d’altres. I pel que fa al terrorisme islamista, un dels seus objectius principals ha passat a ser que els atemptats causin el major nombre de víctimes entre els ciutadans, per atemorir el conjunt de la població. El resultat de tot això és que avui el món és un lloc més insegur, malgrat que paradoxalment hi ha més mesures de seguretat que mai. La intervenció dels EUA a l’Orient Mitjà s’ha fet d’una tal manera que ha acabat avivant encara més l’històric conflicte en aquesta regió i generant efectes secundaris, com el del flux incessant de refugiats cap a Europa, que han fet que la metxa del populisme i la xenofòbia prengui en el si de la UE. Així doncs, el balanç d’aquests 15 anys demostra que un problema global no pot solucionar-se únicament amb mesures militars o policials. Caldrà veure si l’acord anunciat ahir pels EUA i Rússia per posar fi a la guerra de Síria ha après alguna cosa d’aquesta lliçó.