De Soria a Barberá

La resposta del Govern de Rajoy en el cas Soria s’ha convertit en el millor indicador de la seua actitud respecte a la corrupció i fins i tot sobre la seua transparència, amb la lamentable negativa a comparèixer davant del ple del Congrés per entendre que un govern en funcions no està obligat a retre comptes. Ja va succeir abans de les últimes eleccions i el tema està pendent de sentència del Constitucional, però la lògica constitucional i el control de poders apunta que un govern en funcions no pot adoptar decisions de transcendència i que, en qualsevol cas, ha de sotmetre’s al dictamen dels que sí que representen la sobirania popular, els diputats elegits i el Congrés constituït, al marge que el Govern hagi estat investit per l’anterior Parlament. Rajoy i el seu equip tenen una altra visió i van traslladar a la comissió d’Economia, constituïda amb presses per evitar el ple, la compareixença per explicar la fallida designació de l’exministre Soria per a una direcció del Banc Mundial, i allà el ministre Luis de Guindos, a qui va tocar pagar els plats trencats, va defensar la tesi del PP que la designació de Soria era adequada. Va explicar que era un nomenament de caràcter discrecional i va defensar la preparació de l’exministre, però es va negar a admetre que el problema de la designació era que Soria havia hagut de dimitir de les seues responsabilitats ministerials al tenir comptes oberts en paradisos fiscals i, a més, per haver proporcionat diverses versions contradictòries. Per al sentit comú, que una persona hagi de dimitir d’un càrrec públic tan important com el de ministre per haver mentit i defraudat la Hisenda pública és una cosa òbvia i obligada, de la mateixa manera que aquesta trajectòria l’inhabilita per ocupar un altre càrrec internacional de representació de l’Estat. I això és el que el PP no vol entendre: es refugia en el currículum de Soria, en el caràcter discrecional del càrrec, en el fet que tots els països designen d’una forma semblant els seus representants al Banc Mundial, i no vol admetre que l’exministre Soria és més que sospitós de frau fiscal i de mentir, una cosa que inhabilita en qualsevol democràcia menys a Espanya. I mentre no ho entenguin i el PP sigui implacable contra la corrupció, serà impossible la regeneració. Al final de la fallida investidura va esclatar el cas Soria i ahir es va reactivar el cas Barberá i fins i tot Ciutadans es replanteja el seu suport a Rajoy.