L’ombra de la sequera

Els experts alerten de la sequera meteorològica que ja sotja Catalunya i que provocarà de forma immediata pèrdues en sectors agrícoles de secà com els ametllers, les olives, la vinya i el cereal, a més de sectors ramaders que van des de l’apicultura fins als ramats de muntanya. Dels cultius de regadiu, només el canal d’Aragó i Catalunya s’ha vist perjudicat per la falta de pluges i ha estat necessari prorratejar el subministrament. Les reserves de neu al Pirineu i la major capacitat dels pantans de Lleida han propiciat que la resta de canals puguin acabar la campanya sense més problemes. De totes maneres, si el vaticini dels especialistes es confirmés estaríem davant d’un nou cicle de sequera que es repeteix de manera periòdica cada set o vuit anys i que va viure l’episodi més sever del 2005 al 2008, quan la Generalitat es va arribar a plantejar i programar un transvasament de la conca del Segre a les de la Cerdanya per poder proveir Barcelona. En aquell crític moment, la cultura de l’aigua, l’estalvi i el canvi climàtic van omplir les pàgines dels diaris i van copar els espais de debat radiofònics i televisius. Però morta la cuca mor el verí i malgrat que es van impulsar una sèrie de mesures per fer més racionals les reserves d’aigua, quan van arribar les pluges la meitat d’aquestes iniciatives van quedar paralitzades. Esperem que l’escassetat de pluviometria del 2016 no empitjori i que els experts s’equivoquin en el vaticini, però faríem bé a incentivar més la modernització de regadiu en tot els canals i a continuar publicitant la importància de l’estalvi de cabals si no volem tornar als vaixells carregats d’aigua arribant al port de Barcelona o ressuscitant els transvasaments de cabals a la capital catalana.L’assetjament de Susana DíazL’assetjament que porta a terme la presidenta andalusa del PSOE, Susana Díaz, acompanyada de tòtems socialistes, sobre Pedro Sánchez, per intentar una alternativa al PP, és impropi d’un partit que aspira a rellevar en el govern Mariano Rajoy. Espanya viu en un bucle i l’immobilisme no l’allisarà.