Prevenir i investigar

Ha augmentat la nostra esperança de vida i segurament viurem més anys que els nostres avis, però també tenim més risc de contreure alguna malaltia que de moment no té cura i la principal amenaça arriba amb l’Alzheimer, la primera causa de demència a tot el món amb 46 milions d’afectats, uns 800.000 a Espanya i prop de cinc mil a Lleida, amb l’agreujant que cada any, només a les nostres comarques, es detecten uns 400 nous casos. És greu la situació, però encara és més preocupant la progressió calculada per l’Organització Mundial de la Salut que augura que en uns quinze anys la xifra de malalts pot disparar-se fins als 75 milions. Demà se celebra el Dia Mundial contra l’Alzheimer i és bo que tota la societat conegui els efectes devastadors d’aquesta malaltia, no només en el pacient, sinó en les famílies, que pateixen un desgast físic i emocional que no té parangó amb altres mals, perquè veuen com l’ésser estimat va perdent gradualment les capacitats i acaba no reconeixent ni tan sols la família en un procés de degradació tan cruel com irreversible. Els experts diuen que no té remei i aconsellen centrar els esforços en la prevenció, a detectar els primers símptomes i actuar amb rapidesa, i sobretot a fomentar la investigació perquè els biomarcadors alertin sobre l’aparició de la malaltia i actuar amb fàrmacs que poden ser més eficaços en l’inici del mal, perquè s’ha demostrat que una vegada desenvolupat, els medicaments són poc útils i molt cars. El desenvolupament d’aquestes investigacions requereix la col·laboració de la ciutadania, amb voluntaris que se sotmeten a proves i seguiment, però també dotació pressupostària per finançar-la i és significatiu que Espanya és dels pocs països d’Europa occidental que no compten amb un pla nacional contra la malaltia i que a més les xifres destinades a investigar-la es troben molt per sota del que es dedica a lluitar contra el càncer o contra les malalties cardiovasculars. I, alhora, es fa imprescindible proporcionar tot el suport necessari, material i psicològic, a les famílies amb algun integrant afectat, perquè si el deteriorament cognitiu del pacient és devastador, també ho és el dels cuidadors i les persones que l’envolten. I la vida en companyia i la relació social és el millor pal·liatiu per a la malaltia.