L’oposició es desgasta

L’increïble estancament de la situació política espanyola està començant a provocar crisi no en el partit que va obtenir més vots en les últimes eleccions i que té la responsabilitat de buscar la investidura, sinó paradoxalment en la resta de partits que van estar a l’oposició en l’anterior mandat i que van comparèixer amb programes obertament enfrontats al que defensen Rajoy i el Partit Popular. Ni Ciutadans, que ha ofert els seus vots a Rajoy, se salva de les crítiques perquè també havia pactat després de les eleccions anteriors amb el PSOE de Pedro Sánchez i perquè immediatament després d’arribar a un acord amb Rajoy van transcendir nous casos de corrupció com el de Rita Barberá que posen en dubte la fermesa del PP en la lluita contra la corrupció. Però el més significatiu són els enfrontaments que es viuen en el PSOE i ara també a Podem per les postures davant d’un més que hipotètic front anti-Rajoy. En el PSOE, alguns exdirigents i destacats barons han apostat per una suposada governabilitat demanant que alguns dels seus diputats s’abstinguin per afavorir la investidura de Rajoy, i alhora es mostren radicalment contraris que Sánchez busqui els suports de Podem i els nacionalistes, o l’abstenció de Ciutadans per buscar una investidura alternativa. Al final, serà un comitè federal convocat per al dia 1, coneguts els resultats de les eleccions a Galícia i Euskadi, el que fixi postura, si bé l’actual direcció es manté ferma a no facilitar l’abstenció d’un Rajoy que de moment tampoc ha fet res per guanyar-se aquests suports socialistes. A Podem es reprodueix l’enfrontament entre Iglesias i Errejón per les seues diferències en la negociació amb el PSOE i la seua aposta per la radicalitat o la moderació que pot aprofundir la bretxa entre els dos dirigents i els seus sectors que ja es va manifestar pel control de Madrid. I fins i tot entre l’antiga Convergència i ERC s’han vist diferències sobre un suposat suport a Sánchez conclòs ahir amb el manteniment del referèndum com a línia roja i innegociable. En aquest panorama de desgast, qui sembla continuar incòlume és qui hauria de ser el principal protagonista, Mariano Rajoy, que malgrat els nous casos de corrupció, continua sense moure’s i oferir noves contrapartides als que li haurien de donar suport. I a aquest pas les terceres eleccions semblen atansar-se.