Pendents de Galícia i Euskadi

Bascos i gallecs van demà a les urnes després d’una campanya en la qual s’han barrejat les claus internes d’aquestes dos autonomies històriques i les repercussions que tindran en l’estancada política espanyola i tàcitament tots han acceptat que els seus resultats tindran transcendència en el procés d’investidura. De fet, les negociacions estan oficialment paralitzades després del primer fracàs de Rajoy i les seues esperances se centren que les urnes corroborin l’augurat per les enquestes amb un retrocés del PSOE que posi contra les cordes Sánchez i el deixi en minoria en el seu propi partit, on els barons forçarien una abstenció parcial que facilités la investidura de Rajoy. Certament, les enquestes auguren que el PSOE baixarà al País Basc i pot veure’s relegat a la quarta posició, darrere del PNB, que mantindria la seua tradicional fortalesa, de Bildu i Podem i davant del PP, mentre que a Galícia pronostiquen que el popular Núñez Feijóo aconseguiria la majoria absoluta i els socialistes perdrien la seua segona posició en benefici d’En Marea. En cas de complir-se aquests pronòstics, Sánchez tindria difícil justificar la seua postura perquè hauria retrocedit sensiblement en les dos autonomies, cosa que seria interpretada com un càstig a la seua oposició a Rajoy, però també sembla complicat que un suport passiu a la investidura del popular tingués la ratificació de les bases i de l’actual direcció del partit. Però també pot succeir que els comptes del PP acabin com els de la lletera perquè el seu partit també retrocedeix al País Basc on queda pràcticament com a residual i on el PSOE pot convertir-se en decisiu per donar suport a la reelecció d’Urkullu davant un possible bloc de Bildu i Podem. De la mateixa forma, a Galícia poden ajustar-se els resultats i deixar el PP sense majoria absoluta, amb la qual cosa s’obriria l’opció d’un govern d’esquerres amb el PSOE i En Marea, cosa que també es podria interpretar com un càstig a les opcions de Rajoy per retrocedir en les dos eleccions. Tenint en compte els estrepitosos fracassos de les últimes enquestes preelectorals, convé no tancar cap hipòtesi i esperar el veredicte de les urnes, però continua sent ridícul i fins i tot vergonyós que la política espanyola hagi d’estar pendent d’aquestes votacions després de gairebé un any de paràlisi i més amb el risc afegit que tampoc les eleccions de demà aclareixin el panorama.