Fira de rècords i reptes

Avui obre les portes la 62a edició de la Fira de Sant Miquel, encara que la inauguració oficial s’ha ajornat fins demà perquè sigui el president Puigdemont qui la presideixi, i ho fa amb bones perspectives davant del que sembla la sortida de la crisi i també amb reptes importants per assumir de cara al futur. D’entrada, és un any de rècords, perquè s’ha ampliat la superfície firal a deu mil metres fins a arribar als 74.000; també hi ha rècord d’expositors, amb 336, onze més que en l’edició de l’any anterior, com a demostració que la Fira és un bon aparador per fer negoci, i també hi ha més activitats paral·leles que mai, fins a 60, entre jornades tècniques, presentacions o demostracions. Paral·lelament, també és un any de reptes, pels clarobscurs d’alguns sectors presents en el certamen, per les dificultats generades al sector per una sequera més pertinaç que mai i pels problemes derivats d’una crisi econòmica que no acaba de superar-se i que també han patit amb duresa l’agricultura i la ramaderia. La Fira de Lleida, des del seu origen, va estretament vinculada a l’evolució del sector agrari i també pateix quan hi ha problemes de cotització del producte, sigui per desajustos entre oferta i demanda, com en el cas del porcí, o per la irrupció de productes forans o per normatives europees que fa anys que amenacen sectors com el lacti, o per vetos que no es resolen o, fins i tot, per climatologies adverses. Tot influeix en la Fira de Sant Miquel, que juntament amb els problemes estructurals del sector ha d’abordar reptes propis, començant per la presència anual dels tractors, que s’alternen amb Mollerussa, continuant amb la imprescindible ampliació de les instal·lacions, que inclou el nou pavelló, però també més serveis i la millora de les actuals infraestructures i la necessària internacionalització del certamen. Uns reptes que també impliquen una redefinició i una especialització perquè convisquin la fira tradicional amb els aspectes lúdics i de cita anual amb el certamen especialitzat, en el qual es tanquin els negocis més importants del sector agrari i s’obrin nous mercats. Per a tot plegat serà necessària la col·laboració de la Generalitat, al costat de la Paeria i la Diputació, que ja s’hi han compromès. És complicat, però és el camí.