El futur del Pirineu

El Pirineu de Lleida viu un gran any a nivell turístic, amb xifres de visitants, 600.000 aquest últim estiu, que no s’havien vist des de l’inici de la crisi. Aquest sector ja és des de fa anys el motor econòmic més important d’aquest territori, i per això és una bona notícia que continuï anant a l’alça. El problema és, tal com reflectíem en la nostra edició d’ahir, el risc que s’acabi convertint gairebé en un “monocultiu” per la decadència de la resta de sectors com el primari i l’industrial. Així, el sector serveis, dominat pel turisme, ha passat de tenir el 68% dels afiliats a la Seguretat Social el 2008 al 76% el 2014. Precisament, la seua trajectòria ascendent contrasta amb el fet que l’agricultura es veu perjudicada per la minva dels ajuts públics i també amb el sempitern dèficit en matèria de comunicacions. I quan parlem d’aquestes no només cal referir-se a les infraestructures viàries, sinó a les telecomunicacions, bàsiques al segle XXI i que en molts municipis de la zona tenen un nivell propi del segle XX. Com assenyalen els experts, és necessari utilitzar el turisme a tall de palanca per impulsar activitats com l’agroalimentació o l’artesania de qualitat.

La diversificació econòmica és clau per garantir el manteniment de la població en els diferents nuclis durant tot l’any i no només durant les temporades turístiques. Per això, cal instar les administracions a millorar d’una vegada vies bàsiques d’accés com per exemple l’Eix Pirinenc –alguns dels trams del qual es troben en un estat senzillament deplorable–, les carreteres locals i les telecomunicacions, a banda dels serveis bàsics.

En aquest abandó històric respecte a les inversions públiques segur que té molt a veure el fet que, malgrat representar el 18 per cent del territori del conjunt de Catalunya, les comarques del Pirineu només acullen l’1% de la població, però és hora que les múltiples proclames polítiques a favor del reequilibri territorial que hem escoltat des de fa dècades es converteixin, una vegada per sempre, en realitat. El Pirineu, i Lleida en el seu conjunt, s’ho mereixen i han de ser molt més que una reserva paisatgística per als habitants de Barcelona i el seu entorn.