El desastre estava anunciat

Demolidora ha resultat la declaració en el cas Bankia del cap d’inspecció del Banc d’Espanya i seriosament comprometedora per a les autoritats financeres del país, perquè s’anunciava clarament el desastre quatre mesos abans i es desaconsellava la sortida a borsa, en què milers de ciutadans van perdre els estalvis. La inspecció del Banc d’Espanya va advertir que les accions cada dia valdrien menys, que el banc no era viable i que el disseny de separar el banc dolent i deixar-lo en BFA i treure a borsa els actius bons no donaria resultat. Feia un diagnòstic tan correcte que apuntava com hi havia una enorme quantitat de sòl sobrevalorat, que eren actius no líquids i que els contribuents haurien d’acabar pagant les pèrdues si s’optava per aquest model, que el govern de l’entitat era millorable, que els seus gestors estaven “desalineats entre si i desacreditats davant del mercat”. Acabava dient que “la viabilitat és qüestionable pels seus molt greus i creixents problemes de rendibilitat, liquiditat i solvència” i que “la sortida a borsa amb un banc doble és el primer pas per nacionalitzar pèrdues, una cosa molt injusta i contrària al que ens demana la norma: vetllar per un eficient ús dels recursos públics”. No ho deia un profà, sinó l’inspector del Banc d’Espanya a BFA i Bankia, ho va fer per escrit quatre mesos abans de la sortida a borsa i l’informe va arribar al governador del Banc d’Espanya i als gestors de l’entitat. Tots van fer-ne cas omís i el desastre de Bankia ha costat la barbaritat de 22.424 milions d’euros al contribuent, mentre els consellers i directius de l’entitat, a banda de disfrutar de sous milionaris, dilapidaven els diners amb targetes black repartides a discreció, sense declarar al fisc i sense tributar. Per què el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va fer cas omís de l’informe de la inspecció? Quin tipus d’informació va recollir la Comissió Nacional del Mercat de Valors per autoritzar aquesta sortida a borsa que s’anunciava com un engany a inversors i estalviadors? Cap a on mirava el Govern presidit llavors per Rodríguez Zapatero per permetre aquest desafur amb una de les primeres caixes del país? Per a què serveix la inspecció del Banc d’Espanya si després no es fa cas a informes com el conegut ahir? Els implicats han de respondre immediatament aquestes i altres preguntes i els jutges, actuar en conseqüència.