La polèmica de les festes

La subdelegació del Govern ha requerit dades a 28 ajuntaments de Lleida perquè expliquin si el 12 d’octubre van obrir les seues instal·lacions, quins tràmits es van fer, partint de quin acord plenari es va decidir l’obertura o quants empleats públics van acudir a treballar a fi d’incoar un expedient i sobretot prolongar una polèmica artificial coincidint en l’objectiu amb els mateixos que van decidir obrir els ajuntaments i multiplicant uns efectes que, tret de posturejos com el de Badalona trencant la fotocòpia de l’ordre judicial, han tingut un abast limitat. La delegació del Govern invoca el compliment de la llei que declara el 12 d’octubre com la Festa Nacional espanyola i en conseqüència la considera com a “festiu laboral amb caràcter retribuït i no recuperable”, mentre que els ajuntaments que no comparteixen aquest criteri interpreten que no tenen res a celebrar i decideixen obrir les seues instal·lacions a efectes polítics i evidentment no administratius perquè el dia no era hàbil i perquè en la majoria dels casos no van anar a les instal·lacions municipals empleats públics sinó càrrecs polítics que buscaven precisament el que ara fan des de la delegació del Govern, un altaveu a la seua discrepància i un altre motiu d’enfrontament per una festivitat no compartida. Si és tan transcendental la celebració, per què no es qüestiona la decisió de tants ajuntaments que van autoritzar l’obertura de comerços aquell dia? Per què podien obrir els comerços de l’Eix o les grans superfícies i no els ajuntaments que així ho decidissin en ple? I també podríem preguntar-nos què passaria si algun ajuntament català prengués la decisió d’obrir les portes per la Diada o considerar-lo com un dia d’obertura de comerços i si llavors rebria requeriments similars de la conselleria de Governació i Administracions Públiques. Tenint en compte que la polèmica del 12 d’octubre ja s’ha convertit en anual i que previsiblement es repetirà el 6 de desembre, amb motiu del Dia de la Constitució, convindria que uns i altres valoressin la conveniència, els costos i beneficis i la repercussió en la ciutadania de perpetuar la qüestió. I fins i tot sabent que uns i altres persistiran en el tema, seria bo que tots assumíssim que les festes o els símbols no s’imposen i s’acaben difuminant si no compten amb el suport de la ciutadania.