El trencaclosques de Sixena

El conflicte per l’art de Sixena ha pujat de to amb la interlocutòria de la jutge d’Osca en què adverteix el conseller de Cultura, Santi Vila, i el director del MNAC de responsabilitats penals si no tornen a Aragó les obres procedents del monestir de Vilanova de Sixena pendents d’entrega després de la sentència de l’estiu passat. Aleshores es van lliurar 51 obres i ara la interlocutòria es refereix a 44 obres del Museu de Lleida i dos del MNAC que no es van incloure en l’entrega del mes de juliol i, des de la Generalitat i Lleida, s’interpreta en primer lloc que no procedeix l’entrega perquè formen part del patrimoni museístic i cultural i així estan catalogades, perquè la Junta de Museus es va oposar al trasllat de les obres i perquè la titularitat del Museu de Lleida és compartida amb altres institucions i les seues decisions són col·legiades i, finalment afegeix el conseller, perquè considera que “tenim la raó”. Compartint l’argumentari del conseller, també s’ha d’advertir que estem davant d’un fet perfectament previsible perquè els jutges dicten les resolucions perquè es compleixin i que en conseqüència la magistrada d’Osca ha dictat la nova resolutòria perquè es faci efectiva la sentència, malgrat que sigui recurrible i encara no sigui ferma. No s’ha volgut, o no s’ha pogut en alguns moments, arribar a cap acord sobre el litigi i ens trobem en un punt, també en el tema de l’art, en què caldrà discernir les prioritats i actuar en conseqüència per molt que es pugui anar guanyant temps, com s’ha fet fins ara, amb nous recursos a instàncies superiors. El conseller s’empara en les normatives catalanes i en la legitimitat de la protecció del patrimoni català, però la jutge ha fet una interpretació diferent i planteja l’entrega de les obres amb l’advertència que si no es compleix la seua sentència s’incorrerà en responsabilitats penals. Per molt que el conseller es mostri sorprès per la desproporció i l’agressivitat de la interlocutòria, ara s’enfronta a un dilema clar: obeir, lliurar l’art i afrontar les crítiques per no haver defensat el patrimoni català, o bé emparar-se en la legitimitat catalana, no entregar les obres i arriscar-se a una imputació per desacatament. Probablement, és injust que li toqui prendre aquesta decisió al conseller Vila, un dels que més han treballat per l’acord, però el temps s’esgota i les opcions també.