Rajoy, president

Espanya ja té president. Després de 314 dies de govern en funcions, un període insòlit d’interinitat i de bloqueig polític, Mariano Rajoy va ser reelegit ahir gràcies a l’abstenció de la majoria dels diputats socialistes. I alhora es va confirmar la desobediència dels 7 diputats del PSC i uns altres 8 del PSOE que van mantenir el seu no a la investidura de Rajoy, malgrat l’amenaça de represàlies per part de la comissió gestora del partit, i sobretot es va aclarir la incògnita del que faria Pedro Sánchez en la sessió d’ahir. El defenestrat secretari general socialista va renunciar a l’acta de diputat per no trair, va dir, el compromís electoral i per no anar contra les directrius del comitè federal, i simultàniament llançar la seua candidatura a la secretaria general de l’organització en un pròxim congrés en el qual, segons els estatuts, seran els militants, i no els barons, els que decidiran el lideratge del partit. I posats a aclarir conceptes, el mateix Rajoy s’hi va sumar amb decisió i en el seu discurs de petició de vot va fer servir un dur llenguatge més propi d’un govern que continua tenint darrere una majoria absoluta que d’un en minoria que necessita el suport d’altres formacions per tirar endavant lleis i propostes. Va afirmar que no estava disposat “a fer caure el que s’ha construït” i va advertir que no es pot donar pas a la investidura i desemparar després el Govern que en resulti. El que en llenguatge pla pot traduir-se per una actitud gens bel·ligerant per part dels partits que l’han aixecat, PSOE i Ciutadans, i sí més propera a la claudicació.

Li van retreure després aquest to els portaveus de la resta dels partits, que van respondre des del faristol, però l’avís a navegants ja està formulat, principalment dirigit a un PSOE trencat i sumit en una profunda crisi que necessita temps per refer-se, cohesionar-se, cicatritzar ferides i buscar un nou líder que sigui capaç de portar a terme aquesta síntesi i remuntar el vol. I, coneixedor d’això el president Mariano Rajoy, va venir a dir que està disposat a pactar fins a un cert límit, però no més enllà. En el fons d’aquest missatge hi ha subjacent el fet que, en cas de bloqueig, el pròxim mes de juny, quan es compleixi un any de l’últim procés electoral, està facultat per dissoldre el Parlament i avançar les eleccions generals.