Cares noves, vella política

Cinc dies després de ser investit president i després de més de tres-cents dies amb un govern en funcions, Mariano Rajoy va presentar el seu nou gabinet i si és un mèrit cal reconèixer-li discreció en les negociacions i fins i tot la incorporació de ministres que no figuraven en cap quiniela en carteres tan importants com Exteriors o Foment. No hi ha sorpreses en les sortides perquè el titular d’Interior, Fernández Díaz, estava reprovat pel Congrés, desacreditat per la seua gestió i les seues maniobres i no podia continuar en un gabinet que apostés pel diàleg. Amb menors mèrits també s’augurava el relleu per raons d’edat i perquè es donava per conclosa la seua gestió dels ministres d’Exteriors, Margallo, i de Defensa, Pedro Morenés, i calia cobrir les vacants d’Indústria i Energia, per la sortida de José Manuel Soria, Foment per la promoció d’Ana Pastor al Congrés, i Alfonso Alonso per la seua candidatura al País Basc. Tampoc hi ha sorpreses en el manteniment de l’equip econòmic per les bones relacions de Guindos a Europa, la confiança que Rajoy té a Montoro i la bona valoració de les ministres Báñez i Tejerina en Treball i Agricultura, on s’han guanyat fama de dialogants. Quedava la cartera de Soria reconvertida en Energia, Turisme i Agenda Digital i s’ha promocionat Álvaro Nadal, que feia temps que estava al gabinet de Moncloa. Les novetats arriben a Exteriors amb el diplomàtic desconegut Alfonso Dastis, a Interior amb l’exalcalde de Sevilla Zoido i a Foment amb l’alcalde de Santander, i amb la quota catalana assumida per Dolors Montserrat, ben valorada en la direcció del partit i que s’ha escarrassat en les negociacions amb Ciutadans, que tindrà la cartera de Sanitat. Estava anunciada la incorporació de Cospedal que va a Defensa com a premi i forma de renovar el partit i contrapès a la vicepresidenta Soraya, que manté el seu poder i assumirà la negociació amb Catalunya, encara que perd la representació, que anirà al titular d’Educació, Méndez de Vigo, en una decisió que pot interpretar-se com un alliberament i una menor forma de desgast. En suma, un govern més rajoyista que mai, en el qual es valora la lleialtat al president, que deixa anar llast amb els ministres més gastats i aposta per cares noves del seu entorn, i que anuncia més del mateix: continuïtat. Formes més amables, però la política de sempre.