Els reptes del PSC

El PSC va tancar ahir el seu tretzè congrés amb una executiva de consens en la qual l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, repeteix com a president, després de llargues negociacions entre Miquel Iceta, reelegit primer secretari, i la seua rival en les primàries, Núria Parlon. En la intervenció final, Iceta va reivindicar mantenir els vincles amb el PSOE després de la crisi oberta arran que els set diputats socialistes catalans votessin en contra de la investidura de Rajoy en lloc d’abstenir-se. Alhora, durant el cap de setmana ha insistit en la necessitat de rellançar el partit a través de dos accions: d’una banda, impulsar un “reagrupament socialista” que prioritzi els pactes d’esquerra al Parlament i el Congrés; i de l’altra, oferint-se per representar els catalanistes desencisats amb el gir independentista de l’antiga CDC. Després de la sagnia de vots i militants que el PSC ha patit en els últims anys, víctima dels seus girs i indefinició sobre l’eix nacional que ha centrat el debat polític, la proposta d’Iceta per establir les bases de la recuperació sembla en teoria raonable. El problema és que una cosa és la teoria i una altra la pràctica. I el principal problema per articular la unitat de l’esquerra continuarà sent l’eix nacional, perquè el mateix Iceta ha deixat clar que la seua aposta és federal, mentre que els comuns defensen el referèndum. A més, a l’hora de recuperar terreny haurà d’afrontar la dura competència que suposarà la pròxima posada en marxa del partit afavorit per Ada Colau, que com a coalició s’ha imposat en les dos últimes eleccions generals a Catalunya, en les quals el PSC ha quedat relegat al quart lloc en diputats i al tercer en vots. El Lleida Esportiu ha de reflexionar

El Lleida Esportiu ha iniciat la temporada amb uns resultats lamentables, però la trajectòria que segueix a nivell social és pitjor amb un divorci total entre els amos del club i les penyes, que es tradueix en una presència de públic encara més paupèrrima de l’habitual. Sense entrar a buscar culpables, els que dirigeixen l’entitat haurien de ser conscients que, sense suport social, el club serà difícilment viable.