Ells sabran el que fan

Ningú esperava que guanyés Trump, ni estava previst per les enquestes, ni ho donaven com a possible els experts, i fins i tot els mercats havien pujat amb els últims sondejos, que auguraven la victòria de Hillary. La matinada electoral va obligar a canviar esquemes, rectificar pronòstics i confirmar, primer, que la prospectiva electoral està de baixa després d’un nou fracàs que se suma als del fallit sorpasso a Espanya, al Brexit i fins i tot al referèndum de Colòmbia, i després, que a Europa continuem sense assabentar-nos del que es cou a l’Amèrica profunda i que una cosa és parlar de Nova York o Los Angeles i una altra de molt diferent, saber què pensen o què voten a Ohio o Arkansas. Tot apuntava que, per primera vegada a la història, els Estats Units tindrien una dona al capdavant de la Casa Blanca i, a més, estàvem davant d’una persona excepcionalment preparada, amb un full de serveis brillant com a advocada, esposa de president, senadora i fins i tot secretària d’Estat, que comptava amb el suport de Wall Street, l’establishment polític, el suport d’Obama i fins i tot l’empenta dels artistes progressistes i els liberals que estaven amb Sanders. Davant seu, un milionari masclista, xenòfob, populista, defensor de la supremacia blanca, que ni tan sols comptava amb el suport del dretà Partit Republicà. I resulta que ha guanyat Trump, tot i haver obtingut menys vots que la seua rival i menys que els seus dos antecessors en la carrera electoral, Mitt Romney i McCain, perquè a Hillary no l’han votat els seus, ha perdut sis milions respecte als obtinguts per Obama el 2012 i deu respecte al 2008, i ha fracassat en els estats clau: Florida, Pennsilvània, Carolina del Nord o Ohio. Els americans han optat per un personatge que s’ha acollit sis vegades a les lleis de fallida, que s’ha negat a informar sobre els seus impostos i que fins i tot va advertir que no acceptaria els resultats si perdia, però que ha sabut dir als electors el que volien sentir. No té programa i s’ha contradit en nombroses ocasions, però ha jugat la carta del populisme i li ha funcionat, amb el suport d’algunes televisions, i els americans sabran el que fan. O podran penedir-se’n d’aquí a quatre anys. Però el problema per als europeus és que el seu triomf es converteixi en moda, que s’exporti el seu menyspreu a les llibertats, que el seu proteccionisme enfonsi l’economia o que la seua demagògia es converteixi en tendència mundial. Per això fa por.