Un nou marc de relacions

L’elecció de Trump obre un ampli ventall d’interrogants sobre el futur dels Estats Units i, consegüentment, del món, tant per la seua indefinició com pel seu caràcter contradictori, però també deixa la certesa que entrem en un nou marc de relacions internacionals i de funcionament econòmic. D’entrada, ja ha dit que no pagaria les quotes a l’OTAN si la resta dels països no augmenten les seues contribucions, la qual cosa deixaria ferida de mort aquesta peça clau de les relacions entre Europa i els Estats Units, i des del Vell Continent o des de la Xina es veu amb recel l’amistat Trump-Putin i la seua coincidència de postures en la guerra de Síria. Tot apunta que sota el mandat de Trump, que va aplaudir amb entusiasme el triomf del Brexit, Europa deixarà de ser el soci preferent dels Estats Units i que el proteccionisme serà la seua bandera econòmica. En conseqüència, el tractat de lliure comerç, TTIP, que fa temps que es negocia i ha unit en les seues crítiques l’esquerra i l’extrema dreta europea, sembla mort i enterrat, segons admeten obertament a Brussel·les, perquè Trump hi està radicalment en contra i ni tan sols sembla possible que es reprenguin les negociacions. La conseqüència immediata serà que les exportacions espanyoles, i les lleidatanes, ho tindran encara més complicat per entrar als Estats Units i, a més, hauran de pagar aranzels. En el cas de Lleida, les exportacions representen 47,2 milions d’euros anuals, dels quals la major part, 35, correspon a l’oli, amb una molt baixa producció als Estats Units, i són les empreses agroalimentàries les que poden veure’s més perjudicades per la nova política de Trump. Millor els pot anar a les empreses constructores, que poden ampliar mercat si el nou president compleix la promesa d’augmentar les inversions públiques en infraestructures, i els experts xifren en 3,6 bilions el cost de les obres necessàries fins al 2020, però el problema és com es finançarà aquest pla d’infraestructures si el mateix Trump s’ha compromès a rebaixar impostos, amb la reducció de l’impost sobre la renda i del de societats i la supressió del de successions. Difícil quadratura del cercle, la d’augmentar la inversió pública rebaixant impostos, sobre la qual Trump, fidel al seu estil populista, no ha aclarit res. El que sí que està clar és que entrem en un nou ordre econòmic i un marc de relacions completament diferent.