Garantir les pensions

Pocs problemes aclaparen tant els espanyols en edat laboral com la garantia de les pensions quan es jubilin després de tota una vida cotitzant i amb notícies preocupants sobre el dèficit de la Seguretat Social i l’esgotament del fons de reserva. Des del Govern central s’insisteix que les pensions estan garantides i caldrà donar-ho per cert perquè el contrari seria una estafa a milions de treballadors i una fallida en la confiança de l’Estat, però hauran de començar a explicar com pensen garantir-les quan acumulem sis anys amb dèficit en el sistema i quan al fons de reserva, que en principi era intocable, li queden fons per finançar dos pagues extres i pot esgotar-se el 2017. Alguna cosa caldrà fer perquè l’actual sistema està esgotat i s’han llançat globus sonda com traslladar les pensions de viudetat o orfandat als pressupostos de l’Estat, una cosa que alliberaria la Seguretat Social d’uns 21.000 milions anuals, o crear un nou impost per finançar les pensions, però no s’ha concretat res i començarà a debatre’s a partir de dimarts que ve amb la convocatòria del Pacte de Toledo. D’entrada, la ministra Báñez, després d’assegurar la fiabilitat del sistema, explica que les pensions es garanteixen amb ocupació, un fet evident perquè la població activa en cada moment és la que finança les pensions dels jubilats, i marca com a objectiu desitjable assolir els vint milions de treballadors, que són una mica més de dos milions dels que ara cotitzen a la Seguretat Social, amb una ràtio en què hi ha un pensionista per cada dos treballadors actius, una proporció que perquè fos sostenible s’hauria d’elevar fins als tres treballadors, tenint en compte a més que bona part dels actuals cotitzadors estan amb contractes precaris i sous baixos, mentre que els nous jubilats gaudeixen de pensions més elevades que la mitjana i a més amb una esperança de vida molt més alta. El repte no és senzill perquè no s’està creant ocupació de qualitat i perquè Espanya encapçala el rànquing europeu de no actius menors de 64 anys per una política de prejubilacions, sobretot a les grans empreses, que ha apartat del mercat laboral molts treballadors qualificats i amb experiència. Es van cometre errors en el període d’opulència i ara caldrà prendre mesures amb urgència perquè no els paguin els que no en tenen cap culpa.