Canvis urgents

La garantia de les pensions de jubilació s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població activa, perquè tots els indicadors, demogràfics i econòmics, conviden al pessimisme i no s’entreveuen iniciatives ni consensos per solucionar un problema anunciat des que va esclatar la crisi. En la sèrie de reportatges que dediquem a analitzar la qüestió, ha quedat clar que fa set anys que registrem un dèficit permanent, que les cotitzacions no cobreixen les pensions, que el desfasament anual traslladat a Lleida és de 230 milions d’euros i que, atesa la piràmide d’edat, d’aquí a quinze anys la quarta part de la població de Lleida tindrà més de 65 anys i dret a cobrar pensió, unes 93.528 persones, davant d’un 58 per cent de la població en la taxa d’activitat, 138.470 persones. Amb aquesta proporció, el sistema és absolutament insostenible, i encara més si tenim en compte que una bona part de les jubilacions estarà en el segment alt de les pensions, mentre que, si no canvia la situació, els cotitzadors estaran en el segment mitjà o baix. A Espanya, el panorama és similar i el fons de reserva està pràcticament esgotat, per la qual cosa hauran de prendre mesures amb caràcter d’urgència i, com que no es pot canviar la situació demogràfica i convé ser escèptics sobre la creació d’ocupació, caldrà plantejar-se canvis en el sistema i que siguin els pressupostos de l’Estat els que assumeixin les pensions no contributives. Però caldrà fer-ho ràpid i bé perquè no es trenqui el sistema.Mala consciènciaHa mort Rita Barberá, una alcaldessa que va ser votada i estimada pel seu poble, i és el moment de lamentar-ho com en tots els òbits, però no d’intentar ajustar comptes, com van fer ahir alguns dirigents del PP exigint reflexions i rectificacions als qui havien investigat o informat sobre les presumptes actuacions irregulars de l’alcaldessa. Els qui l’havien expulsat del partit, com va recordar ahir el mateix Aznar, van ser els actuals dirigents del PP, que potser intentaven reparar la seua mala consciència buscant culpables entre l’oposició o els periodistes.