...I en aquestes va morir Fidel

Fidel Castro, l’últim gran líder revolucionari que seguia viu, va morir divendres als 90 anys d’edat, i amb ell desapareix una de les icones del segle XX i l’únic supervivent de la Guerra Freda. Fill d’un ric emigrant i terratinent gallec, el Comandante protagonista de la cançó en el seu honor del compositor cubà Carlos Puebla Y en eso llegó Fidel va iniciar la revolució precisament un 25 de novembre del 1956, quan a bord del iot Granma, amb el Che Guevara, va dur a terme un atac a la costa nord i es va atrinxerar a la selva de Sierra Maestra, on va organitzar una guerrilla que dos anys després, la nit de Cap d’Any del 1959, va acabar amb el règim de Fulgencio Batista. Durant més de 50 anys va ser una pedra a la sabata dels Estats Units, incapaç de doblegar la Cuba castrista malgrat intentar-ho militarment, com la fallida invasió de Bahía Cochinos, o diversos intents d’assassinar-lo per part de la CIA. Va ser un personatge que no va deixar indiferent ningú, i així va despertar incondicionals admiracions i les més dures oposicions. Des d’una llegenda revolucionària i flagell de l’imperialisme ianqui per als més desposseïts i l’esquerra militant, fins a un líder autoritari o tirà per a mig món. El cert és que la seua revolució va posar Cuba en el centre de l’escena internacional i Castro va ser un actor destacat en les tensions de la segona meitat del segle XX entre socialisme i capitalisme i entre països rics i pobres.

Des que el febrer del 2008 va traspassar el poder al seu germà Raúl, un Fidel malalt s’ha quedat en segon pla i ha assistit en silenci a l’incipient desglaç amb els Estats Units de mans de Barack Obama i el papa Francesc, i a l’inici de les reformes econòmiques que impulsa l’actual president per treure al país del mal pas en què es troba a causa de l’aïllacionisme i el bloqueig que Washington pràcticament manté intacte. Amb la seua mort, també desapareix el guardià de facto de l’ortodòxia revolucionària de tots aquests anys, i Raúl Castro tindrà més llibertat per prendre decisions. Fins i tot pot afavorir aquest procés l’inesperat triomf de Donald Trump, ja que és un personatge poc sensible a qüestions relacionades amb la democràcia i les llibertats i molt més per als negocis que en el futur els nord-americans puguin fer a l’illa.