El mannà de la neu

El cap de setmana passat va començar la temporada de neu a Lleida amb l’obertura de les estacions de Baqueira i les d’esquí de fons de Lles, Tuixent i Sant Joan de l’Erm, mentre que en el d’aquesta ho faran la pràctica totalitat de la resta dels complexos del Pirineu lleidatà. Un territori que, a causa de la crònica absència d’inversions industrials que creïn llocs de treball i aportin riquesa a les economies locals, ha de confiar a l’estiu en els esports d’aventura, les excursions i, en definitiva, en una infinitat d’activitats relacionades amb l’extraordinari paisatge de la zona i, a l’hivern, en la variada oferta d’esquí existent perquè arribin els llocs de treball i els ingressos que ajudin a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Ho ratifica un estudi d’Acem, la patronal catalana de l’esquí, que assenyala que el negoci de l’esquí suposa el 13% del PIB del turisme a les comarques de Lleida, ja que genera 214,5 milions i crea 1.500 llocs de treball directes. En aquesta línia, el sector espera que aquesta temporada sigui la millor de l’última dècada, perquè ha començat abans i acabarà més tard i, per tant, permetrà oferir a la clientela fins a 148 dies per practicar l’esport blanc abans de Setmana Santa, davant els 128 de l’hivern passat. En aquest període, la previsió de les estacions és superar els 1,33 milions de forfets venuts, la xifra més alta en una dècada i que se situa als nivells que s’assolien abans de la crisi econòmica. I per complir aquestes expectatives, els complexos de neu han invertit en el seu conjunt 8,7 milions, en gran part per assegurar la fabricació de neu a les pistes.

Però no sempre la joia és completa i, en aquest cas, també hi ha preocupació al sector de l’esquí pel seu futur, no tant perquè el canvi climàtic pugui restar precipitacions de neu, sinó perquè el nombre d’esquiadors s’ha estancat en l’última dècada i cada vegada són menys els joves que s’inicien a la pràctica d’aquest esport. Per això és de vital importància insistir en la captació de nous aficionats a la neu a les escoles i afavorir que les famílies vagin a les pistes amb els seus fills i així possibilitar el relleu generacional. Una matèria primera essencial perquè els complexos de neu, amb o sense l’ajuda de la Generalitat, puguin continuar sent rendibles per als seus amos i per a la població del Pirineu.