Carreteres de vergonya

Encara no ha començat l’hivern i ja tenim els ajuntaments i consells de les comarques del Pirineu indignats pel mal estat de les carreteres que les comuniquen pel pla, pels despreniments i caigudes de roques i pels talls que pateixen. I tenen tota la raó del món perquè per començar, l’N-230, la via que enllaça Lleida amb la Val d’Aran, continua sent un punt negre permanent i va estar tallada durant pràcticament tot el dilluns per l’accident d’un camió carregat amb matèries perilloses, amb desviacions llarguíssimes per carreteres com l’N-260 que fa anys que es troben en condicions tan precàries com la referida. No estan millor les coses a la C-14, la que porta a Andorra, on els despreniments de pedres s’han convertit en el pa de cada dia fins al punt que segons l’alcalde d’una localitat afectada és el més semblant a una ruleta russa que algun dia provocarà una tragèdia si no s’emprenen les obres necessàries com el túnel de Tres Ponts, que la Generalitat promet licitar aquest any, malgrat que en els pressupostos presentats ahir només hi ha previstos 3.500 euros per al projecte. I per completar aquest penós mapa de carreteres, ahir els despreniments es van produir a la C-13, l’eix del Pallars amb tres hores tallat un carril al terme de Llavorsí. Els tres grans eixos viaris del Pirineu han tingut problemes seriosos aquests dies i no està millor el pomposament batejat com Eix Pirinenc, l’N-260, que dorm en el son dels justos des que Borrell va deixar de ser ministre i les obres van arribar a la Pobla de Segur i estem veient com els problemes a les vies secundàries ja s’han traslladat a les carreteres de connexió del Pirineu amb el pla absolutament vitals per al desenvolupament econòmic de les comarques de muntanya. S’ha multiplicat la densitat del trànsit, amb proliferació de camions en el cas de l’N-230 i no s’han emprès inversions de millora tot i les reiterades promeses de convertir-la en autovia fins a Sopeira, i en els altres dos eixos les obres promeses per evitar els despreniments continuen sense concretar-se primer per les retallades que han deixat les inversions a la carretera reduïdes a la seua mínima expressió i després perquè sembla haver-hi altres prioritats pressupostàries i fins i tot ha baixat la partida corresponent a conservació i manteniment. Tant de bo no hàgim de lamentar-ho quan hi hagi un altre accident.