El paper ho aguanta tot

Estem en temps de pressupostos per al 2017 i ha coincidit la presentació del projecte de la Generalitat amb l’aprovació dels de la Paeria, i amb totes les diferències de majories, d’objectius i de circumstàncies, s’ha d’assenyalar que en els dos casos s’ha fet de la necessitat una virtut. S’ha d’aconseguir l’aprovació en el cas català perquè ja estem amb pressupostos prorrogats i en el municipal, perquè la pròrroga, com li va succeir a Colau a Barcelona, hauria estat interpretada com un fracàs, i cal buscar socis, encara que no siguin les aliances desitjades i ningú vulgui presumir dels seus suports. A Lleida, perquè els socialistes han de recórrer al pacte amb C’s i PP com a única opció davant la mala entesa amb CiU o amb ERC, i a Catalunya, perquè la CUP és l’únic suport factible en el procés, encara que ni als cupaires ni als militants de l’antiga Convergència se’ls vegi convençuts de votar junts i pugui semblar contradictori que estiguin d’acord en una cosa tan fonamental com uns pressupostos. En els dos casos s’aposta pel mal menor, però també s’evidencia que el debat fonamental de qualsevol institució, o empresa, queda descafeïnat per les urgències polítiques i, sobretot, perquè els treballs i l’èmfasi que despleguem tots a l’analitzar partides, increments o absències no té després correlació en el seu seguiment i en el control de l’execució d’allò previst. Com diuen els economistes, el paper ho aguanta tot i, a la pràctica, es fa el que es pot. Així, en el cas de la Paeria, ens trobem amb el deute de l’aigua, i com que el PSC no ha trobat cap grup que estigués disposat a assumir el cost polític d’aprovar una pujada de tarifes, el resultat és que s’inclouen els deutes pendents en una partida pressupostària i acabarem pagant tots en lloc de repercutir-la en funció del consum. En el cas de la Generalitat, s’anuncia l’increment de les partides socials, però es deixa en la lletra petita la creació de nous impostos i el significatiu increment d’algunes taxes per quadrar un augment d’ingressos comptant amb la millora de finançament i amb els nous impostos, la recaptació dels quals és una incògnita. I queda en l’aire el tema del referèndum camuflat en la partida de processos electorals i participatius, previst a l’Estatut o en el fons de contingència, però amb l’amenaça d’un gairebé segur recurs davant del TC.