El cas de Nadia Nerea

De la solidaritat a la indignació. Això és el que està succeint en el cas de Nadia Nerea, una nena d’onze anys resident al poble de Fígols i Alinyà, a l’Alt Urgell, afectada per una rara malaltia genètica denominada tricotiodistròfia, els progenitors de la qual i molt especialment el seu pare, Fernando Blanco, fa anys que promouen iniciatives per a la recollida de fons argumentant que només operacions i tractaments molt nous i cars poden evitar la mort prematura de la seua filla. Els veïns de la comarca van ser els primers a bolcar-s’hi, i fa uns dies l’onada de solidaritat es va estendre a tot l’Estat després que el pare protagonitzés una gran campanya mediàtica. El resultat va ser que la família va recaptar 153.000 euros a través del compte de la seua fundació. Tanmateix, aquesta història amb final feliç podria ser en gran part un conte, ja que dos investigacions periodístiques han posat de manifest que qüestions relatives a especialistes que haurien tractat la nena o viatges a l’estranger per intentar curar-la són falses. Pel que sembla, tot apunta que Nadia Nerea pateix efectivament tricotiodistròfia, una patologia que entre altres efectes provoca un envelliment prematur, però que el seu pare en podria haver exagerat la gravetat i haver-se inventat suposades despeses per al tractament a fi de recaptar fons, per la qual cosa hauria comès un frau. De moment, la Fiscalia i els Mossos ho investiguen i la família, a través del compte a Facebook de la fundació, ha anunciat que avui tornarà els 153.000 € i que dimecres donarà explicacions públiques, de manera que com a mínim assumeix implícitament que no pot provar que el seu relat sigui cert.

Caldrà veure com acaba aquest assumpte, però de moment hi ha dos grans víctimes. Una és la mateixa Nadia Nerea, que a ulls de l’opinió pública apareix com una nena de la desgràcia de la qual s’han aprofitat econòmicament els pares. I l’altra, a nivell general, són totes les causes benèfiques, ja que hi ha el risc que ara molts ciutadans posin en dubte la seua bondat arran d’aquesta experiència. En aquest punt, cal fer una crida a mantenir la solidaritat i donar per bo que l’excepció confirma la norma, perquè així ho demostra dia a dia la gran tasca de múltiples entitats i també d’iniciatives més individuals.