Una Constitució que sigui útil

Ahir se celebrava el Dia de la Constitució, el 38è aniversari del referèndum que la va ratificar, amb més protocol que escalf popular, amb exigències perquè sigui reformada i obert rebuig en bona part dels ajuntaments i les institucions catalans. Les lleis naixen per regular les relacions entre les persones, garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures, i com a concepte general, per millorar la convivència, són fruit dels legisladors designats per la societat i han de gaudir d’un ampli consens perquè siguin efectives. De la teoria a la pràctica hi ha una tirada i no totes les lleis tenen el compliment desitjat pels qui les redacten, ni el suport desitjable pels qui les han de complir, i tampoc l’eficàcia esperada en el moment de la seua promulgació. Amb la Constitució, com a norma màxima d’un país, haurien de complir-se tots els requisits i ser assumida com a pròpia per tots els ciutadans. Així ocorre en alguns estats amb constitucions centenàries, però que han sabut adaptar-les als nous temps respectant-ne l’esperit fundacional. A Espanya, la Constitució del 78 va desenvolupar un paper importantíssim per superar la dictadura franquista i consolidar un estat democràtic, però cal admetre que va ser fruit d’un consens conjuntural i que va nàixer llastada per les circumstàncies històriques del moment, amb aspectes, com ara el Títol VIII, clarament millorables. I de la mateixa forma que la societat espanyola del 78 té poc a veure amb l’actual, caldria pensar en una adaptació de la Constitució als nous temps, de la mateixa forma que ha aconseguit la majoria de les lleis, però tenint clar també que una reforma constitucional no és la panacea per solucionar cap dels problemes que té en aquests moments Espanya, com és el cas català, que depèn més d’altres qüestions com els criteris de finançament o el reconeixement nacional que dels aspectes globals. A més, els mecanismes de reforma previstos són més que complexos i requereixen un consens amplíssim que en aquest moment no es dóna, com es va afanyar a recordar ahir Rajoy marcant límits a una hipotètica reforma. L’important d’una llei és que sigui útil, que serveixi per solucionar problemes i no els creï, i aquí volem canvis, però estem lluny que hi hagi un ampli acord sobre què s’ha de modificar, perquè fa l’efecte que alguns continuen sense voler canviar res.