SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Per primera vegada des que l’OCDE elabora l’informe PISA, el Programa per a l’Avaluació Integral d’Alumnes, i ja són quinze anys, les mitjanes espanyola i catalana superen la mitjana dels 72 països avaluats i milloren sensiblement respecte a avaluacions anteriors, en les quals els resultats havien estat dolents. En aquesta ocasió, la mitjana espanyola queda lleugerament per sobre de la de l’OCDE en lectura, segueix lleugerament per sota en matemàtiques i queda igualada en ciències, mentre que, si anem a la mitjana catalana, està per sobre de les mitjanes espanyoles en els tres conceptes, encara que no millora en comprensió lectora. I de la mateixa forma que en altres ocasions es va criticar amb duresa el sistema educatiu, en aquesta ocasió cal valorar positivament els resultats pel que suposa de millora en un barem que, evidentment, no és la Bíblia, però sí que és un instrument útil i objectiu per valorar el nivell de coneixements comparativament amb la resta dels països. Però convé no llançar les campanes al vol, perquè el nivell del conjunt de l’OCDE ha baixat significativament i les puntuacions que reben Espanya o Catalunya continuen sent similars a les de fa una dècada i, sobretot, perquè en el cas espanyol hi ha dos elements distorsionadors de la bona avaluació general: el primer és l’extraordinari percentatge d’alumnes repetidors que es registra, que és 19 punts superior a la mitjana, amb tot el que això suposa de fracàs escolar, problemes d’aprenentatge i increment de costos. El segon element preocupant és la bretxa existent entre autonomies, de manera que les diferències entre les més ben valorades, Castella i Lleó i Navarra, i les més mal valorades, Andalusia, Extremadura i Canàries, equival a un curs i mig de diferència, amb un marge superior als cinquanta punts a l’informe. Són dos punts negres a corregir, però tenint en compte que l’avaluació arriba després del desastrós mandat del ministre Wert i d’unes retallades significatives en els pressupostos educatius, cal valorar positivament els resultats, encara que seguim lluny dels països amb excel·lència educativa. I, sobretot, cal valorar que, tal com recordava dies enrere el pedagog Tonucci en la seua investidura com a doctor honoris causa, en l’ensenyament el fonamental no són les lleis, ni els programes, sinó els docents, els professors. A ells correspon el mèrit d’aquest aprovat.

tracking