Les receptes de l’FMI

Després del paquet de mesures fiscals de Montoro amb noves taxes i pujades dels impostos especials per augmentar la recaptació, ara han arribat els “homes de negre” del Fons Monetari Internacional per fer les seues “recomanacions” en matèria econòmica que, com ja és habitual, passen per apujar l’IVA i controlar el dèficit, després de considerar que el govern espanyol ha complert els deures marcats en l’anterior revisió amb l’única excepció del dèficit i de l’augment del deute públic, que segons la seua opinió deixa l’economia espanyola “molt vulnerable a les pertorbacions exteriors”. El Fons Monetari i la seua institució complementària, el Banc Mundial, van nàixer per fomentar la cooperació monetària, garantir l’estabilitat canviària i facilitar l’expansió i el creixement del comerç, però a la pràctica s’ha convertit en un gegant financer que vetlla per l’ortodòxia del capitalisme i que imposa als 189 països membres polítiques més tendents a mantenir l’ordre –i la bretxa– existent que a fomentar el desenvolupament i el creixement dels països més pobres, arribant fins i tot a donar suport a algunes dictadures. S’ha criticat a l’FMI el seu alt grau de pensament doctrinari i la defensa de l’autoregulació dels mercats per eliminar possibles problemes i així, malgrat tots els instruments d’anàlisi de què disposa, ni va avançar la magnitud de la crisi, ni després va recomanar mesures efectives. Les seues receptes han girat sempre entorn de l’austeritat, però sense predicar amb l’exemple perquè els seus últims tres màxims responsables, Rato, Strauss-Kahn i Lagarde, s’han vist involucrats en processos per corrupció. Malgrat tot, els seus informes tenen caràcter de dogma per a molts governs perquè del seu compliment depèn l’arribada de recursos financers i ara els seus tècnics tornen a reclamar una pujada de l’IVA, considerant que hi ha marge amb els productes que s’acullen al tipus reduït malgrat l’impacte que representaria i encara que eludeixen parlar de retallades també plantegen “una revisió en profunditat de la despesa, sobretot en sanitat i educació”. També critiquen l’excés de la contractació temporal, demanant reformes que facin atractiva la contractació indefinida, però la seua recepta, una vegada més, és augmentar els ingressos tant amb l’IVA com amb els impostos especials, i gastar menys en serveis bàsics. I l’any que ve tornaran a demanar més del mateix.