Un arxivament difícil d’entendre

Dos altes autoritats de l’Estat, un ministre de l’Interior en funcions i el director de l’Oficina Antifrau, es reuneixen en seu oficial i repassen possibles actuacions contra altres càrrecs polítics, planifiquen actuacions per desprestigiar adversaris polítics i fins i tot es vanten d’haver triturat la sanitat pública catalana, es publiquen les converses gravades i no passa absolutament res més enllà de l’escàndol mediàtic. És el que ha succeït amb l’anomenat Fernandezgate després que d’una banda la sala penal del Tribunal Suprem no hagi admès a tràmit les querelles presentades i que el mateix dia la Fiscalia de Barcelona també demani l’arxivament de les querelles presentades per l’exalcalde Trias i pel seu partit, CDC. La inadmissió suposa l’arxivament de la querella i ni tan sols s’investigaran els fets perquè el Suprem considera que no hi ha indicis dels delictes de revelació de secrets, prevaricació i malversació que s’imputaven en la querella per la conversa publicada, amb l’argumentació que la seua doctrina és contrària a admetre querelles que es basen únicament en el publicat en els mitjans de comunicació i que atès l’“origen subreptici de les gravacions no s’ha pogut determinar si han estat alterades, editades o manipulades”. Al primer caldria refutar que bona part dels escàndols polítics i jurídics dels últims temps, des del Watergate o els papers del Pentàgon en una democràcia tan consolidada com els Estats Units, o aquí el cas GAL o l’escàndol Filesa per citar-ne només dos, han tingut el seu origen en informacions periodístiques que després van ser investigades pels tribunals i, al segon, cal reclamar precisament que s’investigui l’origen, una cosa especialment greu perquè la conversa es va produir al despatx del ministeri de l’Interior, i que s’aprofundeixi si el contingut és constitutiu de delicte. Els jutges prefereixen despatxar la qüestió al·ludint a l’intercanvi de dades com a “deure de cooperació institucional” sense entrar a analitzar els objectius i la finalitat d’aquest intercanvi de dades que pel publicat transcendeix i fins i tot pot vulnerar la missió tant del ministeri de l’Interior com de l’Oficina Antifrau. Amb la carpetada a les querelles i la negativa a investigar el contingut de les converses no es fa cap favor a la justícia i es deixen impunes unes maniobres més que sospitoses.