El valor de la solidaritat

La lamentable actuació dels pares de la Nadia ha generat una certa desconfiança en la ciutadania al veure com els seus donatius i la solidaritat generada s’utilitzaven amb finalitats espúries i contràries a l’objectiu desitjable. També entre els mitjans s’ha escampat la sensació que hem estat enganyats per uns pares sense escrúpols, que s’ha abusat de la nostra bona fe i que no en tots els casos i davant d’exageracions evidents com per exemple les operacions a l’Afganistan s’han aplicat els mecanismes de contrastació necessaris. Però aquest cas de cap manera hauria de repercutir en les crides de solidaritat d’altres casos, absolutament justificats i que no arriben a ser convenientment coberts per la sanitat pública. Hi ha hagut molts altres casos en els quals la resposta ciutadana ha permès atendre nens i persones amb malalties de difícil tractament i, encara que les mateixes associacions de malalties rares admeten que hi pot haver un descens de suports, no seria just que per l’avarícia, la inconsciència i la falta d’escrúpols dels pares de la Nadia paguessin les conseqüències altres malalts que sí que necessiten la solidaritat ciutadana. L’ideal seria que fos el sistema de salut pública qui atengués tots aquests casos, però davant de l’evidència que no és així, és just i digne d’elogi que es recorri a la solidaritat, es contribueixi a recaptar fons per a problemes concrets i s’exigeixi transparència. Vivim en una societat generosa en la qual la solidaritat és un valor, que respon davant dels problemes dels seus semblants i que sempre ha aportat donatius per ajudar qui ho necessita. No deixem que per un engany es multipliqui la desconfiança i mantinguem la solidaritat de sempre, perquè és més necessària que mai.Una obra imprescindibleLes diputacions d’Osca i Lleida, quaranta alcaldes i representants de les cambres de comerç i les comarques han coincidit en la necessitat i la urgència que l’N-230 es converteixi en autovia fins a Sopeira. Hi ha raons de seguretat en el trànsit i de desenvolupament econòmic i, a més, és el que s’havia promès.