Un pas més per a la conciliació

Han hagut de passar sis anys més enllà del que marcava la llei, però per fi el Govern espanyol ha aprovat l’ampliació del permís de paternitat de dos a quatre setmanes, una mesura que entrarà en vigor l’1 de gener i que se suma a les 16 setmanes que es concedeix a les mares. No és una situació ideal, si es compara amb la mitjana europea (els progenitors gaudeixen de mitjana de 23 setmanes de baixa en conjunt), encara que suposa un pas endavant tant pel que fa a la igualtat de drets de tots dos sexes com a la tan gastada conciliació familiar, de la qual molt es teoritza, però amb poques actuacions reals que ajudin a portar-la a la pràctica. Però no hem de perdre de vista que el fet que els pares tinguin menys dies de baixa per paternitat incideix negativament en la igualtat laboral entre sexes, i es mantindrà la tendència que els empresaris prioritzin la contractació d’homes per estalviar-se baixes més llargues en cas que arribi un nou membre a la família. La diferència de durada dels períodes que comporten els permisos per a l’un i l’altra també cronifica la idea que el nou nadó ha d’estar, en els primers dies, bàsicament a cura de la mare, quan el lògic seria que els dos progenitors assumissin per igual aquestes obligacions.

De tota manera, la mesura aprovada pel Govern constitueix un avenç considerable per a la societat en general, com ja hem dit, i tenint en compte que respon a una certa millora en la situació macroeconòmica, hauria de convertir-se en l’element que doni l’empenta definitiva a la conciliació familiar i la reforma horària, aspectes bàsics per millorar en qualitat de vida en els àmbits tant personal com social. Les iniciatives empreses fins al moment s’han quedat, en la pràctica totalitat dels casos, en propostes de bones intencions, però sembla que les administracions (potser perquè les majories dels governs que les dirigeixen escassegen en aquests temps i els pactes entre partits són necessaris) s’ho prenen més seriosament. Urgeix establir ja terminis i actuacions concretes que han de passar per regular els horaris laborals, els escolars i, naturalment, els dels prime time televisius i de competicions esportives, apartats aquests dos últims que han quedat veritablement desfasats i fora de tota lògica.