Orfes del rock

La mort del britànic George Michael, nascut com a Georgios Kyriacos Panayiotou, ve a sumar-se a la llista de músics que ens han deixat aquest 2016, un any que entre els melòmans serà recordat per l’adéu prematur de molts músics i cantants. Tot just estrenar l’any desapareixia el mític David Bowie, una constant font d’innovació i creativitat des dels temps del glam rock fins al seu últim disc, que va publicar mentre lluitava contra el càncer, batalla que finalment va perdre. El mateix mes moria Paul Kantner, fundador de Jefferson Airplane, emblema de la música psicodèlica dels anys 60 i l’era hippy, i al febrer ens va deixar Maurice White, fundador d’Earth, Wind & Fire. La mort també es va acarnissar amb el trio de rock progressiu Emerson, Lake & Palmer, que va perdre els dos primers, teclista un i baixista i cantant el segon. Commoció també va causar en el món de la música la desaparició de Prince, el geni de Minneapolis i un dels músics més influents dels 80, amb cançons com Purple Rain, que va marcar un abans i després. Leonard Cohen també figura per dret propi en la llista de cantants de primera fila que se’n van anar, un canadenc que també va marcar diverses generacions amb els seus temes espirituals i els seus cants a l’amor. I entre els més grans es pot recordar també la mort del divo mexicà Juan Gabriel i de l’espanyol Manolo Tena, un dels emblemes de la Movida madrilenya.

Una llista relacionada amb el 2016 que passarà a la història com ha succeït amb el denominat Club dels 27, expressió que s’utilitza per referir-se a les estrelles del rock que van desaparèixer a aquesta edat, com Jimi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin i Brian Jones, i més recentment Kurt Cobain i Amy Winehouse. Encara que l’impacte d’aquestes pèrdues no té punt de comparació amb el dolor per la pèrdua d’una persona estimada, per a molts deu haver suposat una important pèrdua perquè aquests músics amb les seues cançons van fer més suportables les amargors que la vida ofereix. Just és, doncs, reconèixer a aquests artistes la seua contribució i agrair-los que posessin el seu talent al servei d’una majoria i d’un art tan noble com és la música. Se n’han anat d’aquest món però la seua obra roman perquè els melòmans d’ara i de generacions futures puguin continuar gaudint-ne.