El terror s’acarnissa a Turquia

Com si d’una repetició de la tragèdia ocorreguda a la parisenca sala Bataclan es tractés, una exclusiva discoteca d’Istanbul va ser l’escenari del sagnant atemptat que va acabar amb la vida d’una quarantena de persones la passada nit de Cap d’Any i va deixar també gairebé 80 ferits. El salvatge atac no va ser obra d’un comando ben proveït d’armes, sinó d’un únic individu que va efectuar ni més ni menys que 180 trets en una de les sales de festa més conegudes de la ciutat sense que ningú pogués impedir-ho i que va poder fugir del lloc, estant encara en parador desconegut al tancament d’aquesta edició. I la impunitat i la facilitat amb què va actuar el terrorista és el més horrorós de la massacre, ja que demostra com de fàcil pot resultar portar a terme salvatjades com la del dia 31. Com era d’esperar, Estat Islàmic es va atribuir ahir l’atemptat i en un sinistre comunicat afirmava que “un heroic soldat del califat va atacar un dels clubs nocturns més famosos on els cristians celebren el seu dia de festa apòstata”, alhora que amenaçava el Govern turc dient que “la sang dels musulmans que s’està vessant pels bombardejos dels seus avions (a Síria) es convertirà en foc a la seua pròpia casa”.

Com dèiem, sorprèn que un sol individu pogués protagonitzar un atac d’una tal envergadura en una nit d’alt risc a la majoria de les capitals mundials, i encara més en un país en què el terrorisme ha assolit unes cotes insospitades l’últim any, segant més de 200 vides, sense comptar les de la sala de festes, i els nivells d’alerta es mantenen en grau extrem. I com acostuma a ocórrer amb massa freqüència, una altra de les víctimes col·laterals de l’últim atac ha estat la llibertat d’expressió, ja que el règim de Recep Tayyip Erdogan va decretar la censura de les imatges, tant de dins com de fora del local, amb el presumpte objectiu d’avançar en les investigacions, encara que la lectura més fàcil sobre aquesta actuació és evitar difondre al màxim un succés que tornarà a posar en perill l’economia d’un país que fins fa poc era una de les destinacions turístiques clau del Mediterrani i que ara veu com el nombre de visitants, i l’economia en general, ha caigut en picat arran d’una successió d’atemptats que no sembla tenir final.