De l’Eix Transversal a l’aeroport

A començaments del segle XX, la Mancomunitat catalana ja va detectar la necessitat de construir una via ràpida de comunicació que connectés l’interior de Catalunya amb Girona i França sense la necessitat de passar per Barcelona. Va ser l’enginyer Victoriano Muñoz Oms, autor de molts altres projectes clau per a Catalunya, el que ho va planificar per primera vegada i, el 1935, la Generalitat ho va incloure en el seu pla d’obres públiques. Molts anys després, concretament el 1997, aquest eix viari es va convertir en realitat de mans de la Generalitat i, després de diverses millores i desdoblaments d’alguns dels seus trams, aquest 2017 es compleixen quatre anys de la seua total conversió en autovia amb un trànsit diari de 14.311 vehicles. Aquesta obra no només ha apropat territoris i gent, sinó que també ha creat sinergies que inclouen des de l’educació i la cultura a l’economia i el progrés en tots els seus sectors. La congratulació col·lectiva que mereix l’Eix Transversal és un exemple de la importància de les comunicacions i Lleida exigeix que altres dels seus grans eixos viaris prenguin l’impuls necessari que fa anys reclama. La més urgent, l’N-240, que continua comptant la seua falta de desdoblament per morts i que, en el dia d’avui, encara no té un calendari concret d’execució per als trams lleidatans. Sense oblidar evidentment l’N-230, on la unió de Ponent i Osca per exigir la seua millora immediata és un exemple de la imperiosa necessitat de l’obra. Tota la connexió amb el Pirineu necessita inversions urgents, però la situació que travessa l’aeroport de Lleida requereix un capítol a part. Una vegada constatat que les instal·lacions es van ubicar a Alguaire sense estudis meteorològics previs de la Generalitat, en aquell moment governada pel tripartit de PSC-ERC-ICV, han passat ja molts anys per comprovar, si és que era necessari, que la boira és un impediment obvi per a la viabilitat de l’equipament. Si es tractés només de diners, 7 milions és una quantitat ínfima, comparada amb qualsevol inversió del Metro de Barcelona, per posar un exemple fàcil, però el que enerva és la falta de plans concrets per a l’aeroport, ni a l’hivern ni a l’estiu. I no és moment de discutir la idoneïtat de la seua construcció, el que cal fer és donar-li sortida. Lleida, tant per situació geogràfica com turística i econòmica, sobretot en el sector agroalimentari, pot i ha de fer rendible el seu aeroport.