Les xifres de l’ocupació

L’atur es va reduir en 390.534 persones el 2016 a l’Estat espanyol, el millor any de la sèrie històrica i quart seguit de descensos, la qual cosa permet que des del 2012 s’hagi reduït en més d’un milió de persones (1.145.749). Només al desembre, l’atur es va contreure en 86.849 persones, la qual cosa tallava una ratxa de quatre mesos consecutius d’alces, gràcies a la tirada de la campanya de Nadal. Així, la xifra total d’aturats a Espanya queda en 3.702.974 persones i continua en els nivells més baixos dels últims set anys. Xifres positives que també es traslladen a la creació d’ocupació, que marca rècords des del 2006, després d’un augment de 540.655 afiliats a la Seguretat Social a l’any, fins a les 17.849.055 persones ocupades, la xifra més alta des del 2009. Els descensos d’aturats els encapçalen Andalusia (79.897 menys) i Catalunya (62.023), i aquesta última és la líder en creació d’ocupació de l’Estat, amb 119.185 afiliats més (3,88%). Pel que fa a Lleida, va tancar el 2016 amb 3.007 aturats menys, en la mateixa tònica general positiva. Els serveis s’erigeixen com el puntal de la recuperació, del model basat en el turisme que ha permès encarar la sortida de la crisi. Respecte a la construcció, és un dels sectors que es reactiven amb la millora de l’economia. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, era una autèntica trituradora d’ocupació, però amb la tornada de les grues és un dels sectors que més feina generen. Les trampes que amaguen aquestes xifres les van destacar convenientment els sindicats: la majoria de la nova ocupació és precària, per dies i fins i tot per hores, i temporal, i els salaris bàsics freguen en molts casos la pobresa, com els va definir la consellera de Treball i Afers Socials de la Generalitat, Dolors Bassa. Per tant, encara que sobre el paper les dades conviden a l’optimisme, ni a les famílies ni a les empreses no es percep aquesta millora evident que mostren les xifres i l’any que comença ha de servir per dignificar els salaris, estabilitzar l’ocupació i establir les bases per a la creació de treball de més qualitat. I el més important de tot, planificar les estructures laborals necessàries per possibilitar la incorporació dels joves, evitar la fuga de cervells, incentivar la innovació i garantir les pensions a tots aquells que fa més de trenta anys que treballen i viuen amb la incertesa de si cobraran tot allò pel qual han cotitzat.