Un pas d’anada i tornada?

Fa un any, el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va ser el conill del barret que va treure el president Artur Mas, que no havia aconseguit amb Junts pel Sí el suport plebiscitari esperat, per escapar del setge a què el sotmetia la CUP i evitar la repetició d’eleccions. Mas feia un pas al costat per dirigir la renovació del seu partit i deixava l’executiu en mans de Puigdemont amb la tutela de consellers afins i el contrapès d’ERC, que amb les enquestes a la mà ràpidament es va desmarcar de qualsevol possibilitat de repetir la coalició de Junts pel Sí. Dotze mesos després, tornem a la situació de partida després que Puigdemont fes oficial el que havia plantejat des d’un principi: no vol ser el candidat a la presidència, i l’antiga Convergència, el PDeCAT, està sense candidat en un moment especialment baix en les enquestes, i després de la reunió del comitè nacional del partit, la consellera i portaveu del Govern assegura que “Mas seria un grandíssim candidat”. Encara que tots diguin que no és el moment i insisteixin que les prioritats passen pel referèndum i el full de ruta del procés, és evident que tots contemplen l’eventualitat d’eleccions pròximes i la necessitat d’un candidat conegut i solvent, per la qual cosa la possibilitat de desfer el pas a un costat que va fer Mas és la més plausible d’acord amb la situació en què es troba el PDeCAT. Queda en l’aire la pregunta de per què l’antiga Convergència no ha estat capaç de convèncer Puigdemont perquè mantingui el seu repte després d’un any en què la seua gestió ha estat per sobre de les expectatives, malgrat la soga permanent de la CUP que li va impedir aprovar els pressupostos i el va obligar a una moció de confiança, ni tampoc de promocionar el possible candidat, sigui Mas o una nova alternativa, des de la plataforma del govern. Es planteja també la incògnita de com afectarà el procés judicial en què es troba immers el president Mas pel 9-N, que podria acabar en una possible inhabilitació i convertir-lo en màrtir del procés, però que també podria donar-li ales en una convocatòria electoral amb segell de desobediència i ruptura amb Madrid. I entre les nombroses incògnites pendents, també caldrà aclarir els efectes de l’acostament als comuns i comprovar si s’eixampla l’espectre independentista o es rebaixa la contundència del full de ruta. Ens espera un 2017 apassionant.