Jugar amb els pensionistes

“Amb els pensionistes no es juga”, afirmava taxativament la ministra de Sanitat Dolors Montserrat, per afegir que no “es pot especular amb el copagament dels fàrmacs” i “estem totalment d’acord”. El pitjor és que la ministra es desmentia a si mateixa perquè va ser ella la que el dia anterior va dir textualment que calia “ajustar millor el copagament i qui més té hauria de pagar més”, per agregar tot seguit que “no és just que qui cobra 18.001 euros pagui el mateix que una persona que en cobra 100.000”. I fins i tot va anar més lluny en una entrevista amb un diari madrileny al precisar que hi hauria nous trams segons les percepcions anuals: de 18.001 a 30.000, de 30.001 a 60.000 i de 60.001 a 100.000. Substituiran els trams actuals pels quals les pensions mínimes i no contributives no paguen; els pensionistes que cobren fins a 18.000 € abonen un 10 per cent amb un límit de 8 euros mensuals; els de 18.001 a 100.000, un deu per cent amb un límit de 18 euros, i els que superen els 100.000 €, un 60 per cent amb el límit de 60 euros mensuals.

Del que van dir dilluns la ministra i el seu departament, i després de l’enrenou provocat, ahir no quedava res concret, perquè la mateixa ministra va assegurar que la reforma del copagament farmacèutic no és a l’agenda d’aquest govern, ni en el seu programa, ni en el pacte amb Ciutadans, encara que sí que va admetre en una altra pirueta verbal que sí que ho estudiarà i deixa el tema en mans d’experts. En vista de la seqüència de fets, el dubte és si estem davant d’un globus sonda per preparar futures pujades del copagament farmacèutic o una relliscada de la ministra que en la seua curta trajectòria ja ha deixat proves d’incontinència verbal amb ocurrències com l’Erasmus nacional o les multes als pares de joves que beguin alcohol, que també van ser ràpidament matisades. Qualsevol de les dos hipòtesis desmenteix el pronunciament inicial de la ministra que amb els pensionistes no es juga perquè si no vol fer-ho no ha de llançar la possibilitat que hagin de pagar més pels seus medicaments, ni traslladar als jubilats que han cotitzat durant tota la seua vida laboral una equitat que no s’aplica en el conjunt del sistema fiscal. Probablement cal fer canvis sobre les pensions i el copagament, però han de ser fruit de l’anàlisi, la reflexió i el consens, mai de la improvisació.