En defensa de l’aeroport

Ahir va arribar a l’aeroport d’Alguaire el primer vol de la temporada de la companyia israeliana Arkia, que va mostrar la intenció d’ampliar les connexions de cara a l’estiu que ve. És una bona notícia després d’una ratxa nefasta per a l’aeroport d’Alguaire amb catorze vols desviats en les últimes tres setmanes per boira i mala visibilitat, que han portat determinats sectors, inclosos alguns dels que en el seu moment van donar suport a construir-lo, a qüestionar-ne la viabilitat. Però al marge de crítiques oportunistes, caldrà valorar les dades i tenir en compte que el passat exercici Alguaire va tancar amb 34.754 viatgers, xifra que representa un increment de 1.500 respecte a l’any anterior, que el volum de viatgers està per sobre de dotze aeroports d’Aena i recordar que el cost està molt per sota d’altres infraestructures similars amb un dèficit que l’any passat va ser de 3,5 milions, bastant menys que altres aeroports com el de Saragossa, Reus o Vitòria. No han de servir de consol les pèrdues alienes, però tampoc és qüestió de ferir-se amb les pròpies quan poden ser revertibles i és aquí on hem de centrar la nostra reflexió, i si procedeix la crítica, perquè la defensa acèrrima de l’aeroport de Lleida no ha de ser incompatible amb la crítica a la gestió desenvolupada. I és evident que hi ha coses que no s’han fet bé, que les expectatives creades no s’han plasmat en fets, que possibles línies de negoci no s’han desenvolupat i sobretot que el pla d’empresa segueix lluny de complir-se. Si a això afegim que ha faltat transparència, que el cessament de l’anterior director va estar envoltat primer d’opacitat i ara d’encreuament de querelles per assetjament laboral o contractes irregulars, s’entendrà que la imatge de l’aeroport no passa pels seus millors moments, malgrat les xifres raonables i que les bones expectatives es mantenen perquè, tot i les crítiques, l’aeroport segueix sent una infraestructura vàlida per a les nostres comarques que ofereix àmplies possibilitats i sobretot ajuda a reequilibrar el territori. Caldrà recuperar la unitat política per defensar l’aeroport, reclamar equipaments antiboira que s’estan demostrant necessaris i tenen un cost de set milions que pot ser assumible, i potenciar la gestió comercial i industrial de la infraestructura com s’ha fet en altres zones. Però no fem derrotisme i aprofitem l’oportunitat.