Ja se’l troba a faltar

El primer president negre dels Estats Units, Barack Obama, traspassarà avui la presidència al multimilionari Donald Trump perquè així ho han volgut els votants nord-americans, i abans que comenci el mandat ja es pot assegurar que les diferències són substancials: si el primer s’ha caracteritzat per la dignitat amb què ha assumit la presidència, sense caure en cap dels escàndols tan habituals entre alguns polítics, el segon arriba marcat per una trajectòria masclista, xenòfoba, d’insults a la premsa i als seus discrepants i de menyspreu als veïns i fins i tot als aliats. En el moment del comiat, és de justícia valorar els vuit anys d’Obama i ressaltar que han estat dos mandats que, a pesar de les crítiques i alguns errors, han servit per millorar els Estats Units i la seua imatge al món, per potenciar el respecte als drets humans i en els quals s’ha treballat per reforçar la pau al planeta. Obama va arribar a la Casa Blanca enmig d’una crisi econòmica sense precedents, amb un nivell d’atur que no es recordava des de la depressió del 1929, i se’n va amb dotze milions de llocs de treball creats i uns nivells d’atur mínims, amb l’economia recuperada després de reflotar la indústria automobilística i el sector financer, que estaven a punt de la fallida. En política social, ha fet realitat el “Sí, podem” impulsant una reforma sanitària per garantir l’atenció als desfavorits sense precedents als Estats Units i en la qual havien fracassat els seus predecessors demòcrates, i encara que ha afavorit la integració racial, ha hagut de patir greus incidents de violència policial contra les minories negres que revelen la gravetat d’aquest problema en la societat nord-americana. En política exterior, es va trobar amb les guerres de l’Afganistan i l’Iraq i se’n va amb la de Síria en ple apogeu i amb el jihadisme convertit en una amenaça mundial, però ha estat un defensor de la unitat europea i un fidel aliat del Vell Continent, ha descongelat les relacions amb l’Iran i amb Cuba, ha frenat el tradicional intervencionisme nord-americà i ha impulsat el tractat de no-proliferació nuclear i la lluita contra el canvi climàtic, malgrat l’oposició de les majories republicanes al Congrés. No ha aconseguit tot el que va prometre, però sí que ho ha intentat i se’n va defensant la llibertat d’expressió i l’avís que intervindrà si es discrimina minories o immigrants. Haurà de fer-ho.