Per un sector agrícola amb futur

Més de 500 tractors procedents de tot Catalunya van culminar ahir a Barcelona la Marxa Pagesa, organitzada per Unió de Pagesos per reclamar més reconeixement i mesures que ajudin a garantir el futur de l’activitat agrícola i ramadera. Aquesta mobilització es registra quan el nombre d’agricultors a Catalunya s’ha reduït a la meitat en dos dècades, de 50.938 als poc més de 26.000 que hi havia l’any passat, mentre que a Lleida han baixat de 18.000 a 11.000. La tradicional explotació familiar del camp català ha passat pràcticament a la història en benefici d’altres de molt més grans, ja sigui per la via de la compra o l’arrendament de terres i, d’altra banda, cada vegada hi ha més empreses de diferents sectors, com constructores o agroalimentàries, que també es llancen a la compra de finques. Aquest abandó del camp i la concentració de les explotacions en poques mans s’explica per una dada que reflecteix el manifest de la Marxa Pagesa: la renda agrària ha caigut un 39% en termes constants entre els anys 2001 i 2015. Els preus baixen, es mantenen constants o tot just pugen per a la majoria dels seus productes, mentre que els costos de producció creixen, la qual cosa fa que els marges siguin mínims o fins i tot negatius en períodes concrets. Per això el manifest exigeix una sèrie de mesures destinades a assegurar preus justos per als productors. Altres de les reivindicacions són reactivar els ajuts al desenvolupament rural d’acord amb les prioritats fixades al debat monogràfic celebrat en el seu dia al Parlament, mesures per posar fi als danys que produeix la fauna salvatge, inclosa la que està protegida (óssos i voltors), una legislació urbanística i ambiental que eviti arbitrarietats i que protegeixi els espais agrícoles i la dignificació i el reconeixement social de la pagesia, a més de la reclamació de caràcter més corporatiu sobre la representació d’UP als òrgans institucionals. Els polítics en particular i la ciutadania en general s’han de conscienciar que per apostar pels productes alimentaris de proximitat i per la preservació dels petits municipis i del seu entorn natural és necessari considerar l’agricultura i ramaderia com un sector estratègic a potenciar. Altrament, més aviat que tard el gruix de l’activitat estarà en mans d’uns quants centres de decisió cada vegada més allunyats del territori.