EDITORIAL
Una amenaça real
Correm el risc que amb el canvi climàtic es repeteixi el conte de Pere i el llop, que no fem cas de les advertències del perill i que quan vulguem actuar ja sigui massa tard. Fa anys que els científics adverteixen del risc aportant dades i estadístiques, s’han propiciat cimeres mundials amb resultats fins ara més aviat limitats i objectius incomplerts, però els qui més hi poden fer, els governants dels països més poderosos, es mostren escèptics en uns casos i en d’altres, com el de Trump, s’alineen descaradament amb els lobbies més contaminants i fins i tot els encarreguen la gestió industrial, comercial i del medi ambient. Dilluns es va presentar a Barcelona el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya amb la participació de 140 experts d’universitats i centres d’investigació i van aportar unes conclusions preocupants: la temperatura mitjana ja ha pujat 1,4 graus des del 1950 i pujarà un altre grau i mig fins a mitjans d’aquest segle, hi haurà més onades de calor i seran més mortíferes, amb la previsió que les morts per cops de calor es multipliquin per vuit i arribin a 2.500 el 2050 davant les 300 actuals. El canvi també tindrà repercussions en l’agricultura, perquè l’aigua serà més escassa, i en el turisme, perquè les estacions amb més baixa altitud no podran garantir prou neu i els esquiadors hauran de concentrar-se en els complexos més elevats, però està demostrat científicament que pujarà la temperatura, que hi haurà menys pluges i seran més irregulars i canviaran els ecosistemes. Parlem d’un problema global que també requerirà solucions globals, però tots podem aportar el nostre gra de sorra i exigir més control de la contaminació, dels gasos d’hivernacle, de les emissions de CO
2
, promoure usos racionals de l’aigua que contribueixin a economitzar un bé escàs i que obligaran a canviar tècniques de cultiu i els usos agrícoles tradicionals i, sobretot, reclamar als nostres governants que assumeixin aquests compromisos i que siguin conscients que ens juguem el futur del planeta, que no és una amenaça per crear por com asseguren alguns, sinó un perill real. Ja sembla evident que entregarem a les generacions següents un planeta més deteriorat del que hem rebut, però fem un esforç perquè els mals no siguin irreversibles.