Puja la tensió

Ja ningú recorda l’operació diàleg entre Madrid i la Generalitat, si és que alguna vegada algú se la va creure, però és evident que ha mort abans de començar i que l’acord sobre pressupostos entre Junts pel Sí i la CUP, que obre les portes del referèndum, o bé la divulgació de les conferències de l’exjutge Vidal amb “secrets o fantasies” sobre el procés independentista, han marcat un punt d’inflexió. Des de Catalunya ja no es parla de fulls de ruta de concreció indefinida, ni dels 18 mesos de termini ampliables, sinó d’un referèndum, pactat o unilateral, abans de l’estiu, mentre es concreta que ja està preparada la Hisenda catalana. La resposta de Madrid també ha sigut contundent, amb l’advertència que els col·legis poden ser precintats perquè no es voti i amb referències directes per part dels ministres d’Interior i de Justícia a l’article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de l’autonomia. Fa dies que estem en el compte enrere, però ara ja no s’entreveuen ponts de diàleg i les maniobres se centren a ocultar el pas següent a l’adversari no per solucionar el problema, sinó per derrotar-lo. I en aquesta línia ja se senten declaracions que en el procés hi pot haver confrontacions o insinuacions que des del Govern central es pot acabar recorrent a la violència per frenar el procés en un avenç de futur que té partidaris en els dos bàndols confiats en la vella teoria que com pitjor, millor, per imposar les respectives tesis. Dilluns s’asseu al banc l’expresident Mas i des del Govern català s’ha marcat com a punt de no retorn la possible inhabilitació de la presidenta del Parlament i és evident que, si algú no hi posa remei, s’acaben els temps de la poesia o de terceres vies. El temps dirà si la macrobatuda d’ahir té relació amb el calendari del procés o si les investigacions han seguit el seu curs, però és previsible que hi hagi més operacions del mateix estil, que els aparells de l’Estat aprofitin totes les seues eines per desactivar l’independentisme català i que la crispació vagi in crescendo. Davant aquest panorama, la majoria dels ciutadans catalans voldria que els preguntessin per la seua opinió sobre el procés, que qualsevol decisió recollís un ampli suport i garanties democràtiques i, sobretot, que en cap cas ni moment ningú recorregués a la violència.