El finançament de tots els partits

En gairebé quaranta anys de democràcia, Espanya no ha aconseguit regular d’una forma transparent el finançament dels partits polítics. En vigílies del judici a l’expresident Mas, ha reaparegut el cas del 3 per cent amb una onada d’escorcolls i detencions, la transcendència de les quals està de moment en l’aire, però que ja ha tingut un impacte mediàtic. I no cal ser profeta per assegurar que aquestes batudes i detencions no seran les últimes i que n’hi haurà més a mesura que avancin les investigacions. En aquest cas, l’afectada és CDC i convé recordar que ja el febrer del 2005 el llavors president Pasqual Maragall va etzibar al cap de l’oposició, Artur Mas, que tenien un problema que es deia 3 per cent, amb referència a les suposades comissions que pagaven al partit algunes constructores per garantir-se obra pública. El tema era de domini públic i, malgrat l’acusació en seu parlamentària, la investigació que va derivar en les detencions de dijous correspon a un jutjat del Vendrell i és conseqüència de la denúncia d’una regidora d’ERC de Torredembarra. Però si CDC té el seu 3 per cent, el PP té el seu Gürtel, que es jutja aquests dies després d’anys d’investigació en els quals van sortir a la llum llistes d’empreses que feien donatius al partit, i el PSOE va tenir el seu cas Filesa, pel qual van acabar a la presó tres alts càrrecs socialistes acusats de finançament il·legal. Sembla evident que els partits han gastat durant anys més diners dels que ingressaven per les vies legals i és un fet que es vinculava la generositat d’algunes empreses amb els partits amb l’adjudicació d’obres en les administracions que controlaven. Era tan habitual que el mateix ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell, va demanar l’abril del 91 a les constructores que no paguessin als partits per aconseguir adjudicacions i no devia tenir gaire èxit, perquè tres anys després va tornar a fer la petició, anunciant més control i transparència per a l’obra pública. Des d’aleshores, cap càrrec públic no ha tornat a denunciar situacions similars, però fa l’efecte que, com les “meigues, haver-n’hi, n’hi ha”, i cal exigir que les investigacions judicials arribin fins al final, a CDC i en tots els que n’estiguin afectats, i que siguin els mateixos partits els que donin exemple amb un control de despeses i ingressos transparents i l’actuació ètica a la qual estan especialment obligats.