Delictes a la xarxa

L’ús massiu de les xarxes socials per part de la població de totes les edats comporta que els delictes que es cometen a través d’internet hagin augmentat en els últims anys a Lleida i, fins i tot, que en alguns àmbits superin les infraccions que es cometen de forma presencial. Encara que no hi ha dades específiques de denúncies per delictes comesos on-line o de dispositius electrònics, la memòria de la Fiscalia inclou un apartat de delictes informàtics. L’últim informe assenyala que el 2015 es va imputar 323 lleidatans per aquest tipus d’infraccions penals, 290 per estafes, un 63% més que el 2013. En l’actualitat, els Mossos d’Esquadra han registrat un degoteig de denúncies per delictes que fins ara quedaven a l’ombra, com l’extorsió sexual coneguda com a sextorsió, amb més d’una dotzena de denúncies en un any a les comarques de Ponent. En aquest apartat també s’inclou l’assetjament a través de les xarxes socials, anomenat stalking i que l’última reforma del Codi Penal va tipificar com a delicte. Un estudi recent de la UdL va alertar que el 40% dels estudiants reconeixia que se sentia víctima d’aquest tipus d’assetjament. Els Mossos alerten, a més, que moltes víctimes no denuncien per la vergonya que els suposa que hagi estat traïda la seua vida més íntima. Tota una tirallonga de nous delictes que convé que la Justícia incorpori ràpidament al Codi Penal perquè la picaresca o l’alegalitat no els deixi impunes. La Justícia no pot anar darrere de la realitat i per a això es necessiten mitjans, tant humans com econòmics.Els EUA i la democràciaEls Estats Units intenten recuperar la calma a poc a poc des que un jutge federal ha bloquejat el decret migratori del president Donald Trump. El departament d’Estat assegura que ja ha restaurat milers de visats cancel·lats a ciutadans de set països de majoria musulmana a causa de la polèmica mesura de Trump. Una bona notícia entre tanta incertesa: ni tan sols el president del país més poderós del món pot avui dia truncar segles de democràcia.