Un error i una malaptesa

Ha començat el judici contra l’expresident Mas, l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau per la consulta del 9-N i s’ha d’insistir que som davant d’un fracàs de la política i que no hauria hagut de celebrar-se i també podem afegir que no solucionarà absolutament res. Som davant d’un més dels molts errors que s’estan cometent en la gestió del procés perquè una actuació política, aplaudible, criticable o fins i tot estèril però estrictament política, s’ha traslladat a l’àmbit dels tribunals, perquè jurídicament és rebatible si hi va haver una ordre concreta del TC i si hi van participar activament els encausats o pot provar-se una suposada desobediència i també perquè institucionalment eixampla la bretxa entre Catalunya i Espanya, amb intercanvi d’acusacions sobre atemptat a la democràcia i al lliure exercici del dret a votar d’una banda o pressions als jutges per una altra. Però al marge de l’error polític, jurídic i institucional d’asseure al banc dels acusats un expresident de la Generalitat per haver tret les urnes al carrer, sobretot és una malaptesa supina que dóna ales a l’independentisme, manté viu el “suflé”, facilita la creació dels màrtirs que necessita el procés i trenca els pocs ponts que puguin quedar. Fa l’efecte que ningú té ganes d’afrontar el problema en una taula de negociació i que des de Madrid els mateixos que van considerar el 9-N una costellada semblen convertir-se ara en hereus d’Espartero, el general que proposava bombardejar Barcelona cada 50 anys, mentre que aquí els que van reduir la consulta a un “procés participatiu” plantegen repetir-lo amb els mateixos o molt semblants imponderables, aclamats pels més hiperventilats que no tenen empatx a assegurar que fan falta 500 independentistes a la presó per garantir l’èxit del procés. A la vista del que ha succeït els últims anys, res és descartable i és fins i tot probable que els errors es repeteixin, perquè som un país propens a l’èpica i a fer de cada jornada un dia històric, però la immensa majoria de catalans sí que agrairia un esforç per part de tots per buscar punts d’acord i no de ruptura, per reduir els factors d’incertesa, per no crear inquietud, per respectar les majories sense trencar les minories i sobretot perquè tots els passos que decidim fer estiguin marcats per la tolerància i el respecte.