Un corredor molt lent

El corredor ferroviari mediterrani és una de les reivindicacions més reiterades de les administracions i els empresaris catalans des dels anys 90 que ha aconseguit posar d’acord catalans, valencians, murcians i fins i tot andalusos orientals, però també va camí de convertir-se en una de les obres més lentes, i al pas que anem inclús descafeïnada. La reivindicació va aconseguir la ratificació el 2010 de la Unió Europea, que el va incloure a la xarxa de grans corredors europeus que gaudirien de finançament privilegiat, optant per l’eix Algesires-València-Barcelona-Portbou, al davant de la llavors denominada Travessia Central Pirinenca que, partint del mateix lloc, creuava França per Aragó després de passar per Madrid. L’objectiu és construir una doble plataforma ferroviària d’ample internacional que permetria col·locar en els eixos que creuen Europa més de la meitat del que exporta Espanya i la data teòrica de posada en funcionament del corredor hauria de ser el 2025, i fins i tot es va arribar a anunciar, per boca d’un ministre, que la connexió entre la frontera i Múrcia seria una realitat el 2016, mentre el Govern central introduïa una modificació per crear un ramal que passés per Madrid i després enllacés amb el Mediterrani. Ha passat un any i es continua reivindicant el corredor mentre el secretari d’Obres Públiques valencià, Josep Vicent Boira, denunciava la setmana passada que s’han destinat 935 milions del projecte al nou accés sud de Madrid entre Atocha i Torrejón de Velasco que va inaugurar el ministre De la Serna, mentre a València es parla de construir “el tercer fil”, un pegat per enllaçar les tres capitals que no permetrà assolir més de 160 quilòmetres per hora encara que es col·loqui el logotip d’AVE. El polític valencià ha denunciat que les obres del corredor mediterrani comencen per Madrid i algú hauria d’explicar amb claredat quin és l’estat dels projectes i les inversions, incloent-hi quin serà el traçat del ramal de mercaderies que enllaci Saragossa amb el corredor, perquè en tots els dissenys apareix un recorregut diferent del de viatgers que sí que passa per Lleida. Des d’aquí, fa anys que les administracions i les organitzacions empresarials reclamen aquesta connexió, que és imprescindible per al desenvolupament econòmic de les nostres comarques, però ni el corredor avança al ritme esperat, ni es concreta la connexió amb Lleida.