El paper del Banc d’Espanya

Mentre alguns directius del Banc d’Espanya recullen firmes de solidaritat amb els càrrecs imputats per haver permès a Bankia sortir a borsa malgrat contundents informes en contra de tècnics de la mateixa entitat, el governador de la institució, Luis María Linde, acudeix al Congrés per establir doctrina, intentar influir en la política econòmica del Govern i plantejar que la millor forma per garantir l’estabilitat de la Seguretat Social és retardar la jubilació més enllà dels 67 anys en què ja es va fixar i que els pensionistes complementin les retribucions amb més cotitzacions o amb aportacions a fons privats. O sigui, que continuem pagant els de sempre, que siguin els treballadors els que cobreixin amb les seues aportacions els forats provocats per la mala gestió i que si augmenta l’esperança de vida caldrà augmentar també els anys treballats com a única alternativa per garantir-les. Doncs caldrà dir que no al governador del Banc d’Espanya, que no considerem qualificat per pontificar sobre la política econòmica del país qui es va rentar les mans davant del daltabaix del sistema bancari espanyol, la institució que va permetre la sortida a borsa de Bankia quan el responsable de la inspecció de l’entitat havia advertit per escrit del perill de fallida quatre mesos abans que s’autoritzés i l’ens regulador del sistema de caixes i bancs espanyol que no va saber advertir dels perills de la bombolla. S’ha de recordar que el rescat de caixes i bancs espanyols ha costat als contribuents la barbaritat de 60.718 milions d’euros, segons l’estimació del Tribunal de Comptes per al període 2009-2015, i qui garantia la solvència, inspeccionava caixes i bancs i els marcava les directrius era el Banc d’Espanya. El seu fracàs va ser evident i no només no se’ls ha exigit comptes, ni s’ha analitzat la seua actuació, sinó que mantenen les generoses prebendes i fins i tot continuen dictant doctrina sobre el que s’ha de fer en matèria econòmica. Ara, amb molts mesos de retard, s’ha imputat l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez per haver autoritzat la sortida a borsa de Bankia malgrat els informes en contra de la mateixa institució i el seu successor reclama que treballem, i cotitzem, més anys perquè sigui sostenible el sistema de pensions. Esperem que polítics i ciutadans concedeixin a aquesta institució la credibilitat que s’han guanyat.